Hola Pòquers!
Espero que aquest Nadal hagueu menjat molts torrons i llegit molts llibres ;) Feia temps que no passava per aquí, però ja sabeu, segon de Batxillerat em porta boja. Per cert, em va encantar conèixer a un munt de gent a les trobades de
Harry Potter! Quina passada!
En fi, el que em porta avui aquí, com podeu comprovar al títol de l'entrada, és el tema de les lectures obligatòries. Fa temps que em ronda la idea pel cap, i com que em falta poc per acabar la meva etapa escolar he pensat que era el millor moment per tractar-ho.
Me'n recordo quan Pòquer començava i estàvem tots als primers cursos de la ESO, fèiem de haters totals de les lectures obligatòries: per a uns xavals en plena efervescència hormonal, haver de llegir un clàssic o alguna cosa escollida per un professor 30 anys més gran ens resultava una mica pal. I fins i tot per nosaltres, que érem i som lectors habituals! La cirereta del pastís, a més a més, era fer el típic treball de torn (sé el que estàs pensant, la majoria el copiaven de la Wikipèdia o vés a saber on).
I ara que estic a segon de Batxillerat (no em crec que estigui dient això) m'encanten les lectures prescrites. Ho dic en serio, m'encanten. "Solitud", "Desig sota els oms", "La casa de Bernarda Alba", "Aigües encantades"... Clàssic que he treballat a classe, clàssic que m'ha deixat una lliçó i algun que altre somriure. I penso en els llibres "antics" que em van obligar a llegir de petita i no vaig suportar i em poso les mans al cap: no tenia la maduresa ni els coneixements per entendre tot allò! Quina bogeria!
Professors, no podeu obligar a llegir un clàssic que us apassiona a vosaltres o que creieu essencial de la literatura a uns xavals de 14 anys que a dures penes llegeixen Whatsapps i posts d'Instagram. No us feu il·lusions, el miracle no passarà. El més probable és que 1) No el llegeixi, 2) S'avorreixi molt, i 3) Acabi buscant els resums a Internet.
És com amb les mates: no pots dir-li a un crio que casi no sap sumar que faci equacions de tercer grau. No té sentit oi? Primer toca aprendre a sumar, restar, multiplicar, dividir etc. Quan tingui tots els coneixements necessaris, potser li costarà, però podrà entendre i fer una equació, i com que li sortirà, les mates li agradaran. Doncs amb la llengua i les lectures el mateix.
Professor, et pots queixar dient que llavors no entendrien la literatura que estudien, i jo et responc dient que es pot simplement fer llegir com a molt fragments a classe. Si els vols fer llegir, si els vols ensenyar a llegir, dóna'ls opcions segons els seus interessos i dubtes. Potser el que triïn no serà un Dickens o Jane Eyre, però llegiran. I si poc a poc comencen a agafar l'hàbit de lectura, es probable que llegeixin més i escullin altres coses, investiguin, i acabin endinsant-se en un clàssic al cap dels anys, que potser els agrada, perquè ja hauran cultivat un
background literari.
Per això crido al cel
CLÀSSICS A L'ESO? NO, GRÀCIES. A BATXILLERAT? SÍ, SI US PLAU!
*GRAN MOMENT SPAM*
Aleshores m'imagino a la professora de secundària de torn que pensa... Si no és clàssics, què els faig llegir? Jo no en tinc ni idea del que es porta al món de la literatura de "crios"!
I jo li responc... Vine a la biblioteca de Lleida i t'aconsellarem! Porta als teus alumnes, vine tu, envia'ns un email... Els llibres de Pòquer són escollits i llegits per joves i per a joves.
*S'ACABA EL MOMENT SPAM*
En fi, què en penseu Pòquers? Espero les vostres opinions als comentaris ;)
Una abraçada molt gran i ens anem veient per la biblio!
Sis de Piques
