Dormir en un mar
d'estrelles o TSiaSos per fer-ho més curt és la nova obra d'en Christopher
Paolini, l'autor de la saga del llegat, que potser reconeixereu més fàcilment
pel nom del seu protagonista, Eragon. A causa de la rellevància d'aquesta saga
és molt difícil no caure en comparacions, de manera que he decidit no
evitar-les. I un dels motius és que tot i que el llegat passa en un món de
fantasia i TSiaSos en un de ciència-ficció les dues obres tenen moltes
similituds, començant per la premissa inicial. Les dues són molt similars, ens
trobem amb un protagonista que porta una vida normal, fins que un dia es
trobarà amb una cosa d'importància extrema, capaç de desestabilitzar tots els
equilibris de poder del món, en el cas de l'Eragon un ou de drac, en el cas de
la Kira, la nostra protagonista, un organisme extraterrestre. La Kira és
xenobiòloga i ja té la vida solucionada, però la seva troballa posa el seu món
daltabaix, i com si no fos prou, prossegueix posant daltabaix el món de tota la
humanitat, donant inici a una guerra d'escala galàctica.
Un altre punt on trobem
una similitud és la construcció del món, els dos són bastant típics, però molt
sòlids. Encara que a primera vista el de TSiaSos sembli un univers bastant
normal, sense grans peculiaritats, quan vas llegint t'adones que hi ha
investigació darrere la ciència, per ferla alguna cosa més que "màgia però
al futur", tots els sistemes funcionen de manera coherent i estan ben
explicats, de manera que trobem un univers que tot i que no sorprèn en
especial, el motiu pel qual no ho fa és que té tot el sentit del món, és
previsible simplement perquè es basa en principis que ja s'han formulat avui en
dia, de manera que tot i que no sorprèn en excés és molt satisfactori de
descobrir.
La trama, tot i que no és
espectacular i fora de l'objectiu general se centra en petits objectius a curt
termini que s'han d'anar complint un rere l'altre, serveix la seva funció.
Sempre tens ganes de seguir llegint i et manté enganxat, però no va més enllà.
Aquesta feina la deixa als personatges, que és als que els toca carregar la
majoria de la narrativa. Ja que passant com passa la majoria de la novel·la amb
els protagonistes confinats en petites naus, la interacció humana i la manca
d'aquesta son punts clau de la història.
Tot i que he dit que
l'univers que ens presenta el llibre és bastant estàndard hi ha certes
particularitats que val la pena remarcar. Com podeu veure al llarg de la
ressenya he estat dient que la majoria dels aspectes de TSISOS estan bé, però
no són una meravella. Per aquest motiu al principi tenia pensat donar-li tres
cartes, m'ha agradat, no em penedeixo d'haver-lo llegit, però a mesura que
avançava vaig decidir atorgar-li la quarta carta, és un llibre que realment
recomano a altra gent. Això és per aquestes particularitats, són unes quantes
escenes en concret, fruit de coses úniques del funcionament d'aquest univers,
més allunyades de la ciència actual, que vaig gaudir moltíssim llegint, que
eren extremadament interessants d'explorar, encara mes pel fet que la resta
dels sistemes fossin familiars, i que són el que esperaré amb ànsia de veure
expandit quan en Paolini escrigui més històries en aquest univers, cosa que ja
ha dit que vol fer, creant el que ell anomena Fractalverse. No us diré de que
tracten aquestes escenes però, les trobareu si decidiu llegir el llibre.
En conclusió, Dormir en
un mar d'estrelles és un llibre que en general compleix, et manté interessat i
entretingut, però que té unes quantes gemmes en la meva opinió genials que són
el que fan que veritablement destaqui, i que em donen molt bones esperances per
l'univers que l'autor vol començar a construir a partir d'aquest llibre.
Jack de Piques
