Ressenya: "La Mort lenta"

 Aquest llibre “La Mort lenta” ha estat llegit pel grup de lectura virtual “Terra de ningú” adreçat sobretot a joves-adults.

Des de l’Àrea juvenil i per tal d’animar a la resta de joves a la seva lectura us presenten la següent ressenya:

La proposta de Mas-Craviotto rellueix pel seu agosarament i, alhora, per l’evidència, si es pot dir així, d’aquest agosarament. Dos germans orfes viuen en un pis de Sants: allà, hi ha creat la seva cofurna particular, una atmosfera clausurada on el seu hermetisme els protegeix d’altri. L’arribada (o retorn) d’una tercera persona farà que el seu aïllament tentinegi. Són aquestes oscil·lacions prèvies a l’esquerdament que Mas-Craviotto retrata en un exercici aparentment senzill però ben carregat en la seva nuesa. Les reflexions vitals que gairebé sempre deriven en un existencialisme desolat, s’entresegueixen amb diverses escenes d’un realisme molt ben aconseguit, gairebé extretes o retallades de qualsevol vida.

En aquesta mena de fresc de situacions, els personatges esdevenen el pern al voltant del qual gira el relat, que, més que no pas esdeveniments, encerta a narrar facetes, perspectives i rostres dels seus dos protagonistes, l’Aram i la Lena. Amb una gran habilitat per a la construcció psicologia, la nova discorre per unes coordenades conegudes i desconegudes ensems: conegudes, car ens parla de Barcelona, de Sants i d’idees que tots hem tingut en algun moment i desconegudes, perquè la incisió que hi fa és particularment aguda.

Més endavant us penjarem a la web de la Biblioteca Pública de Lleida i al bloc “Poker de llibres”, les informacions complementaries que van ser presentades per la coordinadora del grup de lectura “Terra de ningú”: Etna Miró, per tal que quan llegiu el llibre

Ressenya: "La campana de vidre"

Aquest llibre “La campana de vidre” de Sylvia Plath ha estat llegit pel grup de lectura virtual “Terra de ningú” adreçat sobretot a joves-adults.

Des de l’Àrea juvenil i per tal d’animar a la resta de joves a la seva lectura us presenten la següent ressenya:

La cèlebre Sylvia Plath poc abans del seu suïcidi parla amb crúor i aspresa, però singular lirisme, sense excessos i sense garbell, d’una situació que visqué ella mateixa quan era jove: una aspirant a escriptora als anys 50 viu una temporada a Nova York, becada per una revista de moda que li fa descobrir la mel (i la fel) de la capital i els seus cercles socials. Allà, el deler d’Esther per absorbir el ritme de la metròpoli i els seus constants estímuls aviat acaba donant pas, inexplicablement, a una desídia absoluta que la fa caure cada cop més en un pou de desesma i profunda tristesa.

Allò que havien estat somnis i anhels a poc a poc esdevé quelcom molt llunyà: la seva carrera com a escriptora, les seves relacions amb les amigues i els noies, les seves oportunitats de futur... A Esther no li interessa res de res, absorta en la buidor existencial que la tenalla d’ençà la seva tornada de Nova York.

La novel·la, en una foscor progressiva, narra el descens a l’inframon de la protagonista fins als inferns de la depressió i la malaltia bipolar que la pròpia Plath patí i amb les quals convisqué durant molts anys. Més enllà de l’anècdota biogràfica (la novel·la és gairebé una confessió literal d’una temporada que Plath també passà, com el seu alter ego, ingressada al psiquiàtric).

La campana de vidre és la crònica en primera persona, autèntica i punyent, d’una joventut infeliç, incapaç de treure l’entrellat d’una vida que se li apareix buida, superficial i banal. La força d’una prosa embeguda de poesia (Plath era poetessa) s’empelta amb una simplicitat i finesa esplèndides que, sense perdre la pàtina d’humor àcid que alleugereix la història adesiara, fan d’aquesta lectura una de les de més representatives i memorables de l’anomenat corrent de confessionalitat.

Més endavant us penjarem a la web de la Biblioteca Pública de Lleida i al bloc “Poker de llibres”, les informacions complementaries que van ser presentades per la coordinadora del grup de lectura “Terra de ningú”: Etna Miró, per tal que quan llegiu el llibre pugeu entendre millor el que ha volgut expressar l’autora a l’hora d’escriure’l.