Ressenya: MARY JOHN

 

La Mary John (té quasi dotze anys), ella i el Julio tenen una amistat molt especial des de petits. Sempre jugant junts a la placeta,... Sempre junts. Ell li diu coses com aquesta: “Ets intel·ligent i sensible. I només tu em pots ajudar. Només tu m’entens...”

Ara que esta lluny d’ell  li escriu una carta, li escriu al seu amor, perquè per a ella, en Julio és lo això, el seu amor, és en qui pensa  sempre, a totes hores i en tots els moments.

Però és correspost aquest amor? en Julio se l’estima igual que ella a ell? S’ho mereix ell, tota aquesta dedicació de la Mary John?

Un fet inesperat passa a la ciutat on viuen, una cosa ben normal, arriba una família nova al barri. La Liliana la nena de la família anirà a l’institut amb la Mary John i en Julio i a més  entra a formar part del seu grup d’amistats.

 la Mary John ja no troba el seu lloc, se sent que les coses han canviat i ja no tornaran a ser com abans. Un altre fet arriba a la seva vida d’una manera imprevisible, ha d’anar a viure amb la seva mare a un altra ciutat lluny d’on viu ara.

Li espera una nova vida, plena d’incertesa, sense el Julio. Sense ell res no té sentit. És sempre el centre dels seus pensaments.  Per això decideix escriure-li una carta. On hi aboca tot el que la  Mary John pensa  d’ell, els seus records, com es va enamorar d’ell, entre altres coses.

En aquest llibre els lectors i lectores hi trobareu tantes coses per créixer i tirar endavant com la Maria Joao. Qui és la Maria Joao? Llegeix-lo!! i esbrina-ho i coneix a la Maria Joao, una adolescent que s’adapta com pot als canvis que la vida li marca.

I com acabarà la carta al Julio? No te la perdis...

Ressenya: "Por"

 Aquest llibre “La por” de Stefan Zweig ha estat llegit pel grup de lectura virtual “Terra de ningú” adreçat sobretot a joves-adults.

Des de l’Àrea juvenil i per tal d’animar a la resta de joves a la seva lectura us presenten la següent ressenya:

Una més de les petites joies que corroboren allò que ja sabíem d’antuvi: que la celebritat d’Stefan Zweig com a novel·lista era ben merescuda, no només per la quantitat d’obra publicada, sinó per la qualitat de cada tessel·la que ens ofereix. No només el talent és profunditat, sinó també versatilitat: Zweig, en aquest cas, torna a fer un exercici d’elevar una història normal a tota una lliçó sobre la naturalesa de les relacions humanes. En aquesta novel·la curta, Zweig manté un apassionant torcebraç amb el lector, sempre a l’encalç d’una veritat que se li revelarà, a mode de sorpresa final, a les darreres pàgines.

Gràcies a la traducció pulcra i rica de Joan Fontcuberta, aquesta història, que es llegeix en un tres i no res i manté la tensió en tot moment, és perfecta com a porta d’entrada a l’obra d’Stefan Zweig o, fins i tot, com a ressopó per aquells que encara no se n’han afartat –i costa molt poder dir, definitivament, que hom n’ha tingut prou, de Zweig.

Més endavant us penjarem a la web de la Biblioteca Pública de Lleida i al bloc “Poker de llibres”, les informacions complementaries que van ser presentades per la coordinadora del grup de lectura “Terra de ningú”: Etna Miró, per tal que quan llegiu el llibre pugeu entendre millor el que ha volgut expressar l’autor a l’hora d’escriure’l.