Ressenya: "El juego de Westing"

 Un llibre de l’escriptora estatunidenca Ellen Raskin (1928-1984). L’autora, a banda de la literatura, es va dedicar també al disseny i a la il·lustració infantil. Convé destacar que aquesta obra va ser guardonada amb la medalla Newbery de 1979.

El juego de Westing es va publicar el 1974. La trama narrativa segueix un estil similar a les novel·les d’Agatha Christie. La construcció literària se centra molt en els personatges i el paper que desenvolupa cadascun d’ells en la intriga. Les descripcions dels caràcters son extenses i poden arribar a ser feixugues. Si més no, resulten cabdals per endinsar-se en cadascun dels protagonistes i així entendre les passes que van fent.

A grans trets es tracta de setze persones citades per anar a viure al nou edifici ‘Las Torres de Poniente’. Un cop allí, totes elles reben la mateixa invitació per assistir a l’herència d’un parent milionari.

Comença el joc. Cada hereu rep un sobre amb unes paraules. La clau està en assignar el significat correcte a aquestes. Al llarg del llibre, el misteri sembla impossible de resoldre. Res té sentit, però al final l’autora mostra un gran enginy. El relat pren un gir força original oferint un desenllaç poc previsible, una sorpresa inesperada. En definitiva, val la pena arribar fins a les pàgines finals per descobrir-hi el misteri.

👀👀👀🌙🌙🌙🌚🌚🌚🏂🏂🎿🎿NOVETATS D'HIVERN A POKER DE LLIBRES

 

Hola POKERS, us presentem les novetats per aquest hivern, no hi ha res millor que un llibre per llegir quan fa fred i es fosc.

Prepareu-vos per trobar lectures de tot tipus i per a tots els vostres gustos!!!

                                                                BONA LECTURA !!!

Us hem fem una petita classificació:

Literatura fantàstica: 

"Alianzas".Iria G. Parente, Selene M. Pascual. El número 1 de la col·lecció Secretos de la Luna Llena.

"Doce i el bosque de hielo" Aisling Fowler . Número 1 de la col·lecció La niña de fuego. (màgia)

"La loba gris". Maite Carranza. L'inici de la trilogia de la "Guerra de las Brujas" (màgia)

"Libres, iguales, justos. Costa Alcalá. Part 3 de "La Segunda Revolución"

"Fill D'Èodhum". Roger Tarrés. (màgia)

"Mascota". Kwaeke Emezi. Premi Stonewall i millor llibre de l'any a New York Times.

"Para el lobo". Hannah Whitten.

"Mediojuego". Seanan Mcguire. (Narrativa)

"La hija de la Reina Sirena". Tricia Levenseller. (màgia)

Literatura misteri i por: Inquieta't:

"Els viatgers de somnis". Marina Tena Tena. (Misteri i terror)

A l'espai MÓN JOVE a l'apartat: 

Què em preocupa/Violència de gènere:

"Tal como era". Amber Smith.

Què em preocupa/T. Psicològics:

"Cicatrius". Sònia Guillén Colomer. Premi Ramon Muntaner 2023.

Ressenya: "Un latido a la vez"

 Sharon Creech va néixer a Ohio el 1945 i es va dedicar a l’ensenyament. El seu primer llibre "Absolutely Normal Chaos" es publica el 1990 als Estats Units, i no serà l’últim. L’autora ha continuat creant obres molt preciades dins el món infantil, aconseguint fins i tot les medalles Newbery i també la Carnegie (ambdues d’Estats Units).

"Un latido a la vez" està escrit en vers lliure i estructurat en poemes. Aquest llibre ens mostra el món interior de la protagonista així com també el del seu entorn social. A grans trets se’ns explica la història de l’Annie, una nena de dotze anys a qui li agrada córrer sola o bé amb el seu amic Max. A l’escola la professora d’art els ha encomanat dibuixar la mateixa poma al llarg de 100 dies, la seva mare espera un bebè i el seu padrí mostra símptomes d’envelliment. Tot plegat, aquesta obra se’ns rebel·la com una gran metàfora de la vida, uns arriben a aquest món i altres marxen. L’obra fa paral·lelisme d’aquesta metàfora comparant entre la llavor i la poma, i el bebè i el padrí. Uns formant vida, altres marcint-se. Però també cal destacar la visió que l’autora té d’aquest fet; "...Me siento triste por mi pobre manzana mordisqueada (...) e inmediatamente me doy cuenta de otra cosa: que no necesitaré mirar la manzana que puedo dibujar la manzana que está en mi mente...". És a dir, el cos no es necessari per estimar algú, l’essència queda en nosaltres.

Cal esmentar que la nostra protagonista es passa la vida corrent, però deixa clar que alguns corren pel simple plaer de córrer mentre, que d’altres, corren per aconseguir algun interès. El seu padrí sempre l’anima, queda palès per exemple en el citat text; "...Nadie corre hasta que se le sale el corazón nadie corre descalza nadie sonríe. Nadie se deja ir libre (...) no quiero córrer en rebaño. (...) Y el abuelo dice (...) Mantente firme en tu posición, querida." En conclusió, tots competim i arruïnem la nostra llibertat, ens oblidem de gaudir del camí. Annie, no vol.

La narració esdevé fluida i va mostrant els dubtes i el sentit que cadascú de nosaltres li va trobant a la vida. Un llibre que a través de poemes aparentment banals, ens transmet sentiments, comparteix inquietuds, en definitiva, t’aconsellem que no el deixis passar de llarg.

Ressenya: "Hija de la Tierra"

 

A la Casa Verde totes les noies esperen el mateix, ser escollides. Són les Novies del “Nuevo Mundo”. El destí és qui tria amb qui es casaran i el dia que somien els hi es revelat qui és. Elles no poden triar a qui volen. De fet viuen tancades aïllades de tothom. Se senten felices saben que són la salvació de la humanitat!!!!.

La Ziara té por de quan  li toqui a ella, qui serà l’escollit? La tractarà bé? Haurà de marxar amb ell i deixar el món que coneix.

La seva escola és també la seva llar, s’anomena “Casa Verde”  no coneix res més. Les noies estan  potser presoneres? perquè no les deixen sortir més enllà dels murs. Segons les seves cuidadores la màgia que hi ha a l’exterior les podria matar.

Un dia arriba l’hora en que li toca a  la Ziara  conèixer al seu futur marit i marxar amb ell. És la seva hora, el moment, al qual, no pot renunciar i amb la persona que ho haurà de compartir tot, tan si li agrada com si no. La seva única missió és acceptar el seu destí. Per sorpresa li toca un guerrer, això, no es comú, però ella tampoc no és com les altres, el seu cabell és com el foc i en el seu interior sempre hi te un munt de preguntes amagades i ganes de descobrir que hi ha fora dels murs de protecció.

La vida no és fàcil amb un guerrer i ella tampoc li ho posa fàcil. Podran viure amb una harmonia capaç  de ser suportada? Podrà ella aconseguir viure lliure i amb poder de decisió o es veurà anul·lada en una vida sense sentit? Perquè com es pot acceptar que et diguin que has de fer i com has de viure a cada moment sense pensar mai en el que tu vols fer?

Aquesta es la primera part de la saga “Historias de Cathalian” i no he pogut parar de llegir fins al final. Estic esperant que surti la segona part d’aquest llibre tan emocionant!!!