Ressenya: "Un latido a la vez"

 Sharon Creech va néixer a Ohio el 1945 i es va dedicar a l’ensenyament. El seu primer llibre "Absolutely Normal Chaos" es publica el 1990 als Estats Units, i no serà l’últim. L’autora ha continuat creant obres molt preciades dins el món infantil, aconseguint fins i tot les medalles Newbery i també la Carnegie (ambdues d’Estats Units).

"Un latido a la vez" està escrit en vers lliure i estructurat en poemes. Aquest llibre ens mostra el món interior de la protagonista així com també el del seu entorn social. A grans trets se’ns explica la història de l’Annie, una nena de dotze anys a qui li agrada córrer sola o bé amb el seu amic Max. A l’escola la professora d’art els ha encomanat dibuixar la mateixa poma al llarg de 100 dies, la seva mare espera un bebè i el seu padrí mostra símptomes d’envelliment. Tot plegat, aquesta obra se’ns rebel·la com una gran metàfora de la vida, uns arriben a aquest món i altres marxen. L’obra fa paral·lelisme d’aquesta metàfora comparant entre la llavor i la poma, i el bebè i el padrí. Uns formant vida, altres marcint-se. Però també cal destacar la visió que l’autora té d’aquest fet; "...Me siento triste por mi pobre manzana mordisqueada (...) e inmediatamente me doy cuenta de otra cosa: que no necesitaré mirar la manzana que puedo dibujar la manzana que está en mi mente...". És a dir, el cos no es necessari per estimar algú, l’essència queda en nosaltres.

Cal esmentar que la nostra protagonista es passa la vida corrent, però deixa clar que alguns corren pel simple plaer de córrer mentre, que d’altres, corren per aconseguir algun interès. El seu padrí sempre l’anima, queda palès per exemple en el citat text; "...Nadie corre hasta que se le sale el corazón nadie corre descalza nadie sonríe. Nadie se deja ir libre (...) no quiero córrer en rebaño. (...) Y el abuelo dice (...) Mantente firme en tu posición, querida." En conclusió, tots competim i arruïnem la nostra llibertat, ens oblidem de gaudir del camí. Annie, no vol.

La narració esdevé fluida i va mostrant els dubtes i el sentit que cadascú de nosaltres li va trobant a la vida. Un llibre que a través de poemes aparentment banals, ens transmet sentiments, comparteix inquietuds, en definitiva, t’aconsellem que no el deixis passar de llarg.