NOVETATS

Aquestes són les novetats que hem incorporat al fons de la nostra Àrea Juvenil per aquestes festes de Nadal. Com podeu veure n'hi ha de tots el gèneres:

• Romàntica: Tú y otros desastres naturales; Blue Jeans: La promesa de Julia
• Realista:      La noia ocell; La nena del far
• Misteri, intriga i crims:  El caso vermont; El Jardin Secreto
• Fantasia:     La Venganza del Unicornio; El dia dels trífids; Els Deus del Nord

"Balada de pájaros cantores y serpientes"es l'última entrega de la saga Els jocs de la fam. Podeu veure ressenyes relacionades amb aquesta saga en aquest mateix blog.

"Hijos de  Virtud y de Venganza" és la segona entrega de la saga  Hijos de Sangre i Hueso, també podeu consultar la ressenya d'aquesta primera part.

 "La promesa de Julia" és la tercera entrega de La noia invisible, trobareu la ressenya en aquest enllaç.

ESPEREM QUE US AGRADIN MOOOLT!!!    BONES FESTES!!!!

 

• 

ENTREVISTA AMB L'ESCRIPTORA CARE SANTOS A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE LLEIDA  A L'ESPAI JUVENIL

Si voleu tornar a veure la trobada amb l'escriptora Care Santos que va tenir lloc a la Biblioteca Pública de Lleida a la Sala Infantil i Juvenil cliqueu l'enllaç:

https://youtu.be/lD3HoMLaQKc

 

 TOP TEN  JACK DE PIQUES

Bon dia Pokers! Quant temps sense veure'ns, us tenia ben abandonats. Això de ser un adult pot ser una murga, si es que al final a Peter Pan se l'entén perfectament. Sóc conscient que us dec unes quantes ressenyes, prometo que aniran arribant (de fet més a baix trobareu una promesa), però avui us portaré una cosa diferent. Potser algú recorda una secció anomenada TOP 10, i si s'hi fixa veurà que jo mai vaig publicar el meu. El motiu és simple, mai em vaig decidir en quins eren els meus llibres preferits. Aquests anaven canviant, mentre llegia i creixia, i em sentia obligat a rellegir els antics per tenir-los presents. La cosa és que fa un parell de dies que hi dono voltes i al final he decidit que ja n'hi ha prou, i m'he assegut disposat a fer el meu top. Però no serà dels meus llibres preferits, sinó dels que han estat més importants per a mi al llarg dels anys. És per això que en lloc de numerar-los anirem avançant des del primer fins a l'últim a entrar a la meva vida. Fa tant de temps dels més antics que no recordo en quin ordre els vaig llegir i per tant, començaré per dos clàssics, dues obres mestres atemporals que crec que tothom hauria de llegir perquè el món meravellós de la lectura l'atrapi per sempre i no el deixi escapar.

Daniel Defoe, Robinson Crusoe i Jack London, Colmillo Blanco

Ja he avisat que venien clàssics, tot i que he fet trampa i he decidit ajuntar-los. Per si algú viu en una illa deserta (pun intended) i no sap qui és Robinson Crusoe faré un petit resum. Ens trobem la història d'un colonialista britànic que resulta ser l'únic supervivent d'un naufragi, i ha de manegar-se-les per sobreviure sol en una illa deshabitada. El que vaig llegir jo en aquell moment va ser una adaptació de l'editorial Zeta, que és la que estic recomanant, perquè tot i no ser el text original va aconseguir transmetre'm des de ben petit les sensacions d'aventura i superació que aquest llibre pot aportar. No vull dir amb això que els que ja són més grans se la llegeixin en lloc de l'obra original, per descomptat. El que sempre em va emocionar de Robinson Crusoe va ser el sentiment d'avenç. Com amb el que recollia del naufragi i de l'illa Robinson va aconseguir no només sobreviure sinó també anar millorant el seu nivell de vida a poc a poc, d'una manera orgànica i increïblement satisfactòria. En la meva opinió aquest llibre dóna una classe magistral sobre la humanitat i el seu esperit de progrés, aprofitant el llenç en blanc que suposa començar de zero. Això, és clar, barrejat amb la psicologia i el turment de l'aïllament, una altra lliçó de com som realment. Amb molt pocs personatges Daniel Defoe aconsegueix fer un assaig sobre que som els humans i que és el que busquem. És per això que trobo que el relat del nàufrag més famós de la història és un imprescindible per a tot el que vulgui saber que és una aventura, però també que és una persona.

Ara toca parlar del segon clàssic, Colmillo Blanco. Aquí en lloc de un colonialista seguirem a un gos llop, des de fins i tot abans del seu naixement fins a la seva mort. I ho farem realment a través dels ulls d'un gos, no d'un humà, perquè Colmillo Blanco no viu el món com ho fem nosaltres, i això es nota en cada línia de la novel·la. Aquest és el punt clau que la fa memorable i la distingeix de les altres, que ens permet experimentar el món des de una altra perspectiva, mai un personatge que resulta ser un gos- llop, sempre un gos-llop que resulta ser un personatge.

 Colmillo Blanco neix com un cadell que encara ha d'aprendre tot, i es pensa que el món sencer és la cova on va néixer. A poc a poc anirà descobrint el món, però no qualsevol món, sinó el món animal, un món cruel, on regna la llei del més fort, i on descobrirà per primer cop sensacions com la por, la desesperació i la fam. Més endavant es trobarà amb el món dels humans, i nosaltres potser veurem que aquella crueltat i aquella llei del més fort no eren tan exclusives del regne animal com pensàvem. Colmillo Blanco és una odissea, una aventura de la mida d'una vida que ens portarà per tots els alts i tots els baixos, sempre a través dels ulls d'un cànid, sempre pendents d'una part tan petita del conjunt com és un sol animal, però que es torna tan gran quan te la mires amb atenció.

Cornelia Funke, Corazón de Tinta

De Corazón de tinta és del que puc parlar menys, ja que dels antics és l'únic que no m'he rellegit més d'una vegada, però és molt important per mi perquè va ser el llibre que em va introduir a les sagues, a mons que s'estenien més enllà d'un sol llibre. A Corazón de tinta ens trobem amb Meggie i el seu pare Mortimer. Viatgen pel país a causa de la feina del pare, restaurar llibres de col·leccions privades. Però la vida de la Meggie canvia totalment quan comencen a aparèixer persones estranyes, que sembla que coneixen al seu pare i l'anomenen llengua de bruixot.

Només hi ha una cosa que distingeix el món de Corazón de tinta del nostre, però aquesta és suficient per crear un món de fantasia totalment diferent. Aquesta cosa és el motiu del malnom d'en Mortimer, i és que aquest, com descobrirem ben aviat a la història, és capaç de treure els personatges de dins dels llibres quan llegeix en veu alta. Una habilitat que pot arribar a ser bastant problemàtica si em pregunteu, almenys a mi no m'agradaria que Sauron o el que no pot ser nomenat passessin a ser alguna cosa més que tinta i conceptes de l'imaginari col·lectiu. El primer llibre és el més basat en la realitat, i a mesura que t'endinses en la saga tot va canviant fent-se cada cop més fantàstic.

Una lectura que mai oblidaré per presentar-me per primer cop personatges que m'acompanyaven a través dels llibres, permetent-me conèixer-los molt millor en una història d'un calibre molt major al que m'havia trobat fins aquell moment. Per cert, m'he n'oblidava,Dedo Polvoriento best husbando.

Christopher Paolini, Eragon

Aquesta saga és la més important per mi, durant molt temps va ser la meva preferida, i tot i que actualment no puc dir que siguin els llibres que més m'agraden sí que són els que més em van agradar en comparació el moment que els vaig llegir. És per això que crec que de certa manera sempre seran els meus llibres preferits. Eragon (o el Legado, que és el nom de la saga) és fantasia, fantasia en estat pur. De la manera mes tolkeniana que et puguis imaginar, amb dracs, un rei tirà, rebels, elfs amagats als boscos i nans sota les muntanyes. I m'encanta.

L'Eragon és un jove de quinze anys que vivia amb el seu tiet i el seu cosí en un petit poble a les muntanyes. Un dia, mentre caçava va trobar una pedra molt estranya, que resultà ser un ou de drac. Acompanyat pel vell contacontes del seu poble començarà una aventura que, tot i que iniciarà com una simple missió de venjança, l'acabarà involucrant amb els grans poders del món, transformant-lo en una peça clau per l'esdevenir del món.

Hi ha punts que em van fascinar quan el llegia, com l'aventura i la guerra, i que ara he pogut trobar en altres lectures i fins i tot en millor executats (sense menysprear la feina del Legado en aquests punts, que no deixa de ser notable), per això em vull centrar en un parell d'aspectes que encara avui en dia em semblen del millor que he llegit. Per un costat la dragona, Saphira, és un personatge prou increïble perquè em sentís obligat a denotar-ho en la ressenya, i per l'altre el sistema de màgia, que a dia d'avui segueix sent el meu preferit de tots els que he vist mai.

Si hagués de dir quin és el llibre més important de la meva vida triaria sens dubte Eragon, és una aventura que mai oblidaré (potser perquè l'he rellegit deu cops), i que crec que fascinarà a tots els

que s'iniciïn en aquest meravellós món que és la lectura.

Rick Riordan, Les Croniques dels Kane

Segur que molts coneixeu a Rick Riordan, aquest autor és famós per les moltes sagues juvenils basades en mitologies que ha escrit, la més famosa de les quals Percy Jackson. Percy Jackson tracta de mitologia grega, però a saga de la qual vull parlar és la que involucra la mitologia egípcia. Tothom sap que la mitologia grega és impressionant, però n'hi ha moltes altres que són dignes de menció, la mitologia egípcia en aquest cas també consta d'un panteó politeista que farà les meravelles de tot aquell interessat en el tema.

En aquest cas el protagonista no és un, sinó dos, el Carter i la Sadie Kane. Després que el seu pare els porti en una visita nocturna al Museu Britànic, i que aquesta acabi amb la pedra de Rosetta esmicolada, la seva vida canviarà, i se n'hauran d'anar a viure amb el seu tiet Amos, a aprendre tot el necessari sobre Egipte, i com descobriran ben aviat, sobre els seus poders.

La saga té l'estil comú de Rick Riordan amb narradors en primera persona que ens expliquen la història de forma lleugera i entretinguda, fent molts acudits. El seu punt més fort és la mitologia, i per tant és una lectura totalment recomanada per aquells als que els interessin les mitologies del món antic. I pels que no encara mes de fet, ja que quan comencin a llegir descobriran de sobte que en realitat sí que els interessen. Perquè siguem sincers, a qui no l'hi haurien d'interessar? Són els primers mons fantàstics dels que tenim registre, i estan plenes d'aventures i personatges sorprenents. Per cert, dato curios número 36, aquesta saga me la va recomanar la 6 de piques el mateix dia que em va proposar unir-me al Poker de Llibres.

Carlos Ruiz Zafón, Marina

Si Corazón de tinta i Eragon van ser els llibres que em van ficar dins del món fantàstic Marina és el que em va demostrar que hi ha vida més enllà d'aquest gènere. En realitat no se exactament quan el vaig llegir per primer cop, perquè després Eragon és el que més cops m'he llegit, i el tinc difuminat al llarg de la meva vida. Que, deixant de banda els dos clàssics, Marina sigui l'únic llibre basat en el món real d'aquesta llista no significa que deixi de banda aquestes històries. Algunes m'han agradat encara més que algun llibre d'aquest top, per exemple la peculiar història de l'Ava Lavender, de la que podeu trobar una ressenya que vaig escriure fa temps. Recordeu diversificar la vostra lectura, si no us voleu de perdre un munt de coses meravelloses.
Fet aquest apunt, que em semblava important fer ja que el top en si podria arribar a suggerir el contrari, parlem de Marina en concret. Marina ens l'explica Òscar Drai, un estudiant en un internat de Barcelona a la segona meitat del segle XX. En un passeig pel barri de Sarrià l'Òscar troba un palauet on coneixerà la Marina, una misteriosa noia que deixa el seu món cap per avall. Amb ella seguirà una trama investigant un tal Mijail Kolvenik, que els portarà per una Barcelona que té un gust mític, de glòries passades, i en la que descobriran un trist passat que ha deixat marques fins al dia d'avui en forma d'una papallona negra. Aquest ambient fosc i fred, de tardor, és jo crec el que fa que aquesta novel·la t'arribi fins als ossos.
Marina és una història molt bonica, i sobretot, melancòlica. Aquest sentiment envolta tota la novel·la, des de els personatges fins a l'escenari, passant evidentment per la trama. Si Eragon és el llibre que he llegit més rellevant per mi Marina és el que tinc més a prop del meu cor, ja que Carlos Ruiz Zafón va aconseguir que m'enamores de la Barcelona que ens presenta i de la Marina com si fos amb l'ai a cor i llàgrimes als ulls, trobareu entre les pàgines d'aquest tot el que necessiteu.el propi Oscar Drai. Si busqueu un llibre amb llegir amb l'ai a cor i llàgrimes als ulls, trobareu entre les pàgines d'aquest tot el que necessiteu.

Pierce Brown, Amanecer Rojo

Aquí no diré res, simplement que Amanecer Rojo és actualment la meva saga preferida, deixant de banda sentimentalismes i records. És per això que en lloc de fer una petita ressenya aquí, com amb els altres, he decidit fer una promesa. Quan surti l'últim llibre de la saga faré una megaressenya, amb ressenyes de cada llibre individualment, i una videoressenya de l'últim. Deu meu, ja me n'estic penedint.

Lois Lowry, L’Home dels Records

Aquesta saga és una d'aquelles que utilitza una ambientació atractiva per parlar-nos de nosaltres. I és que en els diferents escenaris que veiem a mesura que anem avançant pels llibres es pot reconèixer una identitat. En cada llibre les diferents filosofies de les comunitats els han portat a crear un món totalment diferent, on pots veure quins són els aspectes de la vida que valoren i quins són el que menyspreen.

Aquesta saga consta de quatre llibres. En el primer d'ells ens parla d'una comunitat eficient,

mecanitzada, on tothom té un paper, que ens pot recordar a Un món feliç, d'Aldous Huxley, un altre llibre molt recomanat. La segona és endarrerida, sembla que ens situa en el passat en lloc d'en el futur, un lloc on les passions porten les persones i només sobreviuen els forts. Per tercer ens trobem en un poble format pels sobrants, on tothom treballa conjuntament per viure bé, però fins i tot en un lloc tan genuí com aquest, poden florir l'enveja i l'egoisme. Podeu llegir la meva ressenya d'aquesta saga fins aquest punt aquí al Poker de Llibres, i per tant seguiré amb l'últim llibre que em falta per ressenyar, el Fill, que tanca la saga.

El fill ens permet tornar a visitar la comunitat del primer llibre, que tant crida l'atenció, el poble del tercer i  encara un altre assentament que no havíem visitat. S'ocupa de que les històries pràcticament independents dels llibres anteriors tinguin un final, i ho fa de meravella. La protagonista d'aquest llibre és la Clara, que com feia el Jonas del primer viu en la comunitat on tothom té una funció. I la que li ha tocat a ella no és la més privilegiada, ja que ha d'entregar el producte, i les circumstàncies faran que entregar-lo no sigui el procés rutinari que hauria de ser. Ja us podeu imaginar que és aquest producte, el de ben segur que no us passa pel cap és tot el que farà la Clara per recuperar-lo.  

El fill tanca la saga d'una manera rodona, sent així l'home una experiència que puc recomanar a qualsevol persona, independentment de les seves preferències generals, sense tenir por que després algú vingui a reclamar. Us ho asseguro, us encantarà.

Andrzej Sapkowski, La Saga de Geralt de Rivia

Fa poc aquesta saga va estar en boca de tots gràcies a la sèrie de Netflix, i jo encantat, perquè com més gent llegeixi aquesta saga meravellosa millor. Aquesta saga ens porta a un món medieval, però que no té el mateix aire que el d'altres novel·les fantàstiques, més tolkenià, com per exemple Eragon. Aquest món és més folklòric, els monstres són dels que segresten nens i terroritza'n pobles, no dels que enderroquen imperis. Tampoc és que faci falta, per a ensorrar imperis ja hi tenim als humans. 

El protagonista és Geralt de Rivia, que forma part d'una organització que es dedica a caçar monstres a canvi de diners. Almenys així és al principi. Els llibres estan formats per capítols, que parlen cadascun d'una història diferent, independents, però no tant. Al principi simplement semblarà que estem veient a Geralt en diverses anècdotes caçant monstres, però a poc a poc s'aniran entrellaçant en una història major. Aquests contes curts ens porten per diferents racons del món, on a poc a poc anirem entenent com funcionen els engranatges, i quina és la "big picture" del que estem veient trosset a trosset, en un dels millors exemples de "mostra, no expliquis" que he vist mai. Entre les experiències d'en Geralt i les llegendes de la gent, a poc a poc podrem anar desgranant la realitat de la ficció per saber com funciona el món. El Geralt coneixerà a molts personatges, alguns dels quals el marcaran molt profundament, que l'aniran arrossegant cap a trames polítiques, i que protagonitzaran els seus propis capítols. Així, a mesura que avancen els llibres la trama d'unió anirà prenent cada cop més forma, fins que ens adonem de cop que ja no ens en podem escapar. Juntament amb personatges com la fetillera Yenfer, la princesa Ciri o el bard Jaskier, aquest petit món d'homes llop que es mengen els nens que no se'n van a dormir es transformarà en el tauler d'escacs de reis i mags que busquen el domini absolut.

Greg Bear, Fundación y Caos

Segur que tots hem sentit parlar de les famoses tres lleis de la robòtica d'Isaac Asimov. Quin gran home, d'aquells que teixeixen l'imaginari de la humanitat, i per tant el seu futur, quan piquen les lletres dels seus relats. I així i tot aquest llibre, el primer llibre d'Isaac Asimov que em vaig llegir, no és d'Isaac Asimov. Com pot ser això? Fundación y Caos continua l'univers que va deixar aquest geni després de la seva mort, i forma part d'una saga de llibres escrits per diferents autors de renom a la ciència-ficció. I tot i això, tot i formar part d'una saga ja començada, en un univers ja establert, funciona com a unitat individual. A mi em va servir com a punt d'introducció a la col·lectiva d'Asimov, i estic segur que a vosaltres us podria fer el mateix favor.

A Fundación y Caos hi ha bastants protagonistes. Tenim a l'implacable buròcrata Linge Chen, la poderosa i jove mentalica Klia, la retorçuda Vara Liso... Per a mi els més rellevants són el vell científic Hari Sheldon i el robot Lodovick Trema. Si un robot, com era d'esperar en una novel·la basada en l'univers d'Asimov. El que passa és que no és un robot com ús els podríeu imaginar, l'imperi galàctic es troba tan endavant en el futur que els robots han tingut temps d'aparèixer, transformar-se en criatures superiors, desaparèixer i convertir-se en mite. Per a la majoria d'habitants de l'imperi els robots no són més reals que els dracs. La trama se centra en el fet que s'està apropant un moment clau, on els plans de tothom passaran el seu moment crucial. La psicohistoria de Sheldon prediu la fi de l'imperi, i el volen jutjar per traïdor en conseqüència, però que passarà en realitat? Quin és l'objectiu de Daneel, el robot amb forma humana més antic que existeix actualment? Fundación y Caos, és un llibre que, aviso, és dens, però que en la meva opinió val moltíssim la pena llegir. Et permet formar part d'un univers enorme i així i tot centrar-se en la part més humana de cada trama. La meva preferida, probablement, Lodovick, que ja no es veu obligat a seguir les tres lleis. Per aquests motius Fundación y Caos és en aquesta llista, com el primer llibre que vaig llegir dins el món d'Asimov, i no el puc recomanar més. Per altra banda, si voleu començar per una cosa menys endinsada dins la història on no apareguin personatges que representa que ja coneixes jo escolliria El robot completo, una antologia de relats curts d'Asimov organitzats per ell mateix.

El camino de los reyes, Brandon Sanderson

Aquest llibre és el que m'ha obligat a ajuntar els dos primers, ja que mel vaig llegir quan ja tenia el top muntat i però vaig decidir que ha d'entrar tant sí com no. Pels que no conegueu a Brandon Sanderson aquest escriptor és probablement el més prominent ara mateix del gènere fantàstic. És famós pel seu Cosmere, un univers conjunt on es desenvolupen varies de les seves sagues de llibres. Dins d'aquest Cosmere ja m'havia llegit la primera trilogia de Mistborn, una saga que m'ha agradat molt i que recomano, però que considerava que no m'havia influït prou per entrar en aquest peculiar top. Ara bé, després de llegir El camino de los reyes, el primer llibre de El archivo de las tormentas, se sens dubte que em llegiré el Cosmere sencer (i de retruc els altres llibres de Sanderson), i això és un fet més aviat important en la meva vida com a lector. 

Al camino de los reyes ens trobem en un món assolat per moltes coses. Assolat per la guerra amb els parshendi. Assolat pel classisme i la divisió entre els ullsclas i els ullsfoscos. Assolat per les tempestes que s'ho enduen tot. Seguim la història d'en Kaladin, un ullfoscos que ha acabat com a esclau per desertor, i que comença a interactuar amb un spren, un tipus de petit esperit que habita aquest món. També la de la Shallan, una ullsclars, filla més petita d'una família noble que no passa pel seu millor moment. Per salvar-la, ha enginyat un pla que implica aconseguir la tutela de la germana del rei. Per últim no ens podem oblidar del Dalinar i l'Adolin, dos membres del màxim exponent de la raça humana, portadors d'armadures i fulles esquirlades, pare i fill que comanden tropes al camp de batalla fins a venjar la mort del rei, el germà del Dalinar. D'aquesta manera podem veure un mateix món des de diferents perspectives, i tenim preocupacions a escales a tots nivells. La que jo diria que és més important d'aquest llibre és que es nota que forma part d'alguna cosa molt més gran, el món és enorme i ple de personatges increïblement rics, i anem tenint tastets dels diferents llocs al llarg del llibre. Això els fonaments de la saga que probablement tindrà més de 12000 pàgines quan s'acabi, i per molt increïble que sembli, aquests fonaments estan llestos per aguantar tot això i més si fes falta. Tot i això no m'oblido de la trama del camino de los reyes en concret, que ell solet aconsegueix presentar-nos una trama que parla de la guerra, la fe, l'esperança, la ciència, la voluntat i molt més com si fossin els temes més com si fossin qualsevol cosa.

T'estaré esperant

 

Quan una estrella del rock es fixa en tu i et diu que li has de fer un favor?

Que faries, que en pensaries?

Primer potser hem de saber de què es tracta i llavors decidir, no?.

La nostra protagonista, la Lexi, té una sorpresa majúscula quan es desperta i té un munt de likes a seu lnsta. A més hi ha milions de noies insultant-la i per què?

Es veu que surt amb un noi suposadament massa bo per a ella.  Però si ella no té nòvio!!!

Es posa a mirar la revista adolescent més famosa del moment i veu una notícia: el cantant Julien , membre de la banda Dreamers ha anunciat a través del seu compte d’Instagram que té una relació amb una noia anomenada Lexi.  I a més hi ha una foto d’ells dos junts. Però aquella foto és de fa anys de quan el va anar a veure a un concert.

El primer que pensa la Lexi és que és una broma. A més corren rumors de què en Julien surt amb una altra noia.

Les seves amigues la truquen per saber si és veritat, però que no la coneixen? Que no saben que ella no té parella!!!

En Julien es posa en contacte amb ella per privat i li diu que vol parlar amb ella. Li proposa la descabellada idea de fer-se passar pel seu nòvio per protegir a la veritable nòvia.

La Lexi es posa de tots colors, però que s’ha pensat!!! I està molt enfadada!!!

No es pot avenir de què vulgui enganyar a les seves fans així! I no sap que fer si acceptar l’oferta o no.

Que faries tú? I amb quines condicions? Si es que en pots posar?

Aquesta història ens endinsa en el món dels somnis fets realitat i en la mateixa realitat de cada dia. Un món i l’altre, el de ficció i el veritable, van de la mà plegats, fent d’aquest llibre un autèntic somni o un veritable caos.

No te'l perdis!!!!

Ressenya "Willa de los bosques"

 

La Willa, una nena que ha crescut amb la seva àvia, perquè els seus pares van morir quan era petita. Com? No ho sap, i això la neguiteja, però sembla que la culpa la tenen les criatures diürnes.

La seva àvia li ha ensenyat moltes coses..., coses que sinó es porten a

dins no es poden aprendre. Per a elles la natura, els boscos, les muntanyes són la seva vida i gaudeixen d’uns poders que només tenen els que formen part d’un grup minoritari anomenat “los antiguos”. Això fa de la Willa, una noia molt valuosa, encara que ella no ho sàpiga.

On viu, la societat està organitzada com una dictadura, ja que hi ha un ser suprem “El Paradán” que regeix i mana sobre tothom, gaudint de la veneració de tot el poble.

 

Els joves del clan es dediquen a robar a les criatures diürnes, aquestes criatures segons el Paradán són les culpables de totes les desgràcies.

Però les disputes i robatoris entre els mateixos joves fan que la Willa fugi. Aquesta fugida fa que entri en la part prohibida del territori on viu i descobreixi uns túnels, l’existència dels quals, està amagada a tothom.

 Una altra realitat  s’obre davant els seus ulls!!!! diferent de la que explica el Paradán als seus súbdits. Això la  farà dubtar sobre la veritat dels discursos del seu cap suprem.

I així creix en ella la desconfiança,... Inici de tot el que ha de venir, canvis, lluites i el desenllaç del seu veritable futur.

 

Una novel·la plena d’aventures, misteri, i enganys. No te la perdis, les emocions que sentiràs al llegir-la les recordaràs molt de temps....

                                                   

La Chica Invisible

A l’Institut Rubèn Dario les coses es compliquen quan una estudiant es trobada morta al vestuari. Tots els alumnes estan en xoc per aquesta terrible notícia, sobretot els de  primer B de Batxillerat on anava L’Aurora. També estan estranyats perquè no la coneixien gaire, no es relacionava amb gairebé ningú, per això l’anomenaven “la chica invisible.”

Comença al Rubèn Dario tot l’engranatge policial, judicial, forense...Però les investigacions no donen el fruit desitjat. És difícil, l’Aurora no tenia amics i tot el que l’ envoltava ho portava amb molt de secret, no volia que ningú sàpigues res d’ella.

La Júlia i l’Emi, companys seus de classe volen saber que ha passat i perquè. Saben que no li van dedicar prou atenció quan era viva i això els fa sentir malament.

Comencen a investigar tenint a favor que el pare i la mare de la Júlia tenen informació molt valuosa del cas, la mare és la forense i el pare el sergent. Compartiran amb ella aquesta informació? La Júlia compta amb alguna cosa més al seu favor, sabeu que és? Doncs té una memòria fotogràfica que li permet recordar coses passades i un quocient intel·lectual molt elevat. Serà suficient tot això, per descobrir la veritat?

En aquest thriller el suspens no para ni un segon, al contrari creix a mesura que avança  la història i et deixa desconcertat en moltes ocasions. A més, també es gaudeix de la personalitat de cadascuns dels joves de l’Institut, de veure com tenen cura dels sentiments que provoquen en els altres i de com volen ser millors cada dia, bé, potser no tots...

Us animo a començar a llegir aquesta trilogia que millor no pot començar!!!!!  

                                                  

    

                                                   

Ressenya: El Castillo Ambulante

La Sophie és jove, i té una vida molt avorrida i vol fer alguna cosa perquè deixi de ser-ho, almenys per una estona. Ja no té a les seves germanes al costat. I en aquests moments viu tan aïllada del món que té por de veure en què s’està convertint.

Un encanteri la converteix en tot allò que no vol ser i fuig a l'encontre d’alguna cosa millor.

Va a parar al castell ambulant del mag Howl, que li sembla un bon lloc per amagar-se. Allí hi viu  un dimoni amb qui fa un tracte, per sortir-ne tots dos beneficiats, és clar. Però la Sophie encara no sap el difícil que li serà dur a terme aquest tracte.

La vida al castell està plena d’encanteris fantàstics ,lluites aferrissades i desastres rere desastres que ens posaran a la pell dels protagonistes gaudint d’una novel·la divertida i sagaç, amb la qual, l’escriptora ens fa veure com són realment els personatges per dins: els seus sentiments, les seves intencions veritables, la seva ètica i moral que dista moltíssim del que en realitat aparenten a l’exterior i de lo que la gent n’opina d’ells.

La màgia desborda aquest llibre, però també hi tenen cabuda la família i la amistat. Les germanes de la Shopie  són se’ns dubte un pilar en la seva vida.

I la història continua!!... Teniu dos llibres més de la saga que us encantaran!!!

Ressenya: Aquí és on tot comença

En Jack té un secret. La Libby té un somni.

En Jack fa tot el possible perquè el seu secret no es sàpiga, per això, fa tot el que fa, encara que sigui fer coses merdoses, que ell no vol fer, perquè no ho és, de merdós.

La Libby, tot i ser com és, té un somni estrafolari.

La vida a l’Institut es difícil quant tens secrets o ets diferent. En Jack i la Libby no són una excepció i tenen problemes. Tot i que no es donen per vençuts.

A en Jack li ajuda molt com és la Libby. I entre ells sorgeix una col·laboració i una implicació que els ajuda a fer-se costat en els seus respectius problemes. I així lluitar per les seves inquietuds.

M’ha agradat molt, el recomano a tothom que vulgui màgia en un llibre del tot realista. Us encantarà...