Aquesta saga és una d'aquelles que utilitza una ambientació atractiva per parlar-nos de nosaltres. I és que en els diferents escenaris que veiem a mesura que anem avançant pels llibres es pot reconèixer una identitat. En cada llibre les diferents filosofies de les comunitats els han portat a crear un món totalment diferent, on pots veure quins són els aspectes de la vida que valoren i quins són el que menyspreen.
Aquesta saga consta de quatre llibres. En el primer d'ells ens parla d'una comunitat eficient,
mecanitzada, on tothom té un paper, que ens pot recordar a Un món feliç, d'Aldous Huxley, un altre llibre molt recomanat. La segona és endarrerida, sembla que ens situa en el passat en lloc d'en el futur, un lloc on les passions porten les persones i només sobreviuen els forts. Per tercer ens trobem en un poble format pels sobrants, on tothom treballa conjuntament per viure bé, però fins i tot en un lloc tan genuí com aquest, poden florir l'enveja i l'egoisme. Podeu llegir la meva ressenya d'aquesta saga fins aquest punt aquí al Poker de Llibres, i per tant seguiré amb l'últim llibre que em falta per ressenyar, el Fill, que tanca la saga.
El fill ens permet tornar a visitar la comunitat del primer llibre, que tant crida l'atenció, el poble del tercer i encara un altre assentament que no havíem visitat. S'ocupa de que les històries pràcticament independents dels llibres anteriors tinguin un final, i ho fa de meravella. La protagonista d'aquest llibre és la Clara, que com feia el Jonas del primer viu en la comunitat on tothom té una funció. I la que li ha tocat a ella no és la més privilegiada, ja que ha d'entregar el producte, i les circumstàncies faran que entregar-lo no sigui el procés rutinari que hauria de ser. Ja us podeu imaginar que és aquest producte, el de ben segur que no us passa pel cap és tot el que farà la Clara per recuperar-lo.
El fill tanca la saga d'una manera rodona, sent així l'home una experiència que puc recomanar a qualsevol persona, independentment de les seves preferències generals, sense tenir por que després algú vingui a reclamar. Us ho asseguro, us encantarà.
Andrzej Sapkowski, La Saga de Geralt de Rivia
Fa poc aquesta saga va estar en boca de tots gràcies a la sèrie de Netflix, i jo encantat, perquè com més gent llegeixi aquesta saga meravellosa millor. Aquesta saga ens porta a un món medieval, però que no té el mateix aire que el d'altres novel·les fantàstiques, més tolkenià, com per exemple Eragon. Aquest món és més folklòric, els monstres són dels que segresten nens i terroritza'n pobles, no dels que enderroquen imperis. Tampoc és que faci falta, per a ensorrar imperis ja hi tenim als humans.
El protagonista és Geralt de Rivia, que forma part d'una organització que es dedica a caçar monstres a canvi de diners. Almenys així és al principi. Els llibres estan formats per capítols, que parlen cadascun d'una història diferent, independents, però no tant. Al principi simplement semblarà que estem veient a Geralt en diverses anècdotes caçant monstres, però a poc a poc s'aniran entrellaçant en una història major. Aquests contes curts ens porten per diferents racons del món, on a poc a poc anirem entenent com funcionen els engranatges, i quina és la "big picture" del que estem veient trosset a trosset, en un dels millors exemples de "mostra, no expliquis" que he vist mai. Entre les experiències d'en Geralt i les llegendes de la gent, a poc a poc podrem anar desgranant la realitat de la ficció per saber com funciona el món. El Geralt coneixerà a molts personatges, alguns dels quals el marcaran molt profundament, que l'aniran arrossegant cap a trames polítiques, i que protagonitzaran els seus propis capítols. Així, a mesura que avancen els llibres la trama d'unió anirà prenent cada cop més forma, fins que ens adonem de cop que ja no ens en podem escapar. Juntament amb personatges com la fetillera Yenfer, la princesa Ciri o el bard Jaskier, aquest petit món d'homes llop que es mengen els nens que no se'n van a dormir es transformarà en el tauler d'escacs de reis i mags que busquen el domini absolut.
Greg Bear, Fundación y Caos
Segur que tots hem sentit parlar de les famoses tres lleis de la robòtica d'Isaac Asimov. Quin gran home, d'aquells que teixeixen l'imaginari de la humanitat, i per tant el seu futur, quan piquen les lletres dels seus relats. I així i tot aquest llibre, el primer llibre d'Isaac Asimov que em vaig llegir, no és d'Isaac Asimov. Com pot ser això? Fundación y Caos continua l'univers que va deixar aquest geni després de la seva mort, i forma part d'una saga de llibres escrits per diferents autors de renom a la ciència-ficció. I tot i això, tot i formar part d'una saga ja començada, en un univers ja establert, funciona com a unitat individual. A mi em va servir com a punt d'introducció a la col·lectiva d'Asimov, i estic segur que a vosaltres us podria fer el mateix favor.
A Fundación y Caos hi ha bastants protagonistes. Tenim a l'implacable buròcrata Linge Chen, la poderosa i jove mentalica Klia, la retorçuda Vara Liso... Per a mi els més rellevants són el vell científic Hari Sheldon i el robot Lodovick Trema. Si un robot, com era d'esperar en una novel·la basada en l'univers d'Asimov. El que passa és que no és un robot com ús els podríeu imaginar, l'imperi galàctic es troba tan endavant en el futur que els robots han tingut temps d'aparèixer, transformar-se en criatures superiors, desaparèixer i convertir-se en mite. Per a la majoria d'habitants de l'imperi els robots no són més reals que els dracs. La trama se centra en el fet que s'està apropant un moment clau, on els plans de tothom passaran el seu moment crucial. La psicohistoria de Sheldon prediu la fi de l'imperi, i el volen jutjar per traïdor en conseqüència, però que passarà en realitat? Quin és l'objectiu de Daneel, el robot amb forma humana més antic que existeix actualment? Fundación y Caos, és un llibre que, aviso, és dens, però que en la meva opinió val moltíssim la pena llegir. Et permet formar part d'un univers enorme i així i tot centrar-se en la part més humana de cada trama. La meva preferida, probablement, Lodovick, que ja no es veu obligat a seguir les tres lleis. Per aquests motius Fundación y Caos és en aquesta llista, com el primer llibre que vaig llegir dins el món d'Asimov, i no el puc recomanar més. Per altra banda, si voleu començar per una cosa menys endinsada dins la història on no apareguin personatges que representa que ja coneixes jo escolliria El robot completo, una antologia de relats curts d'Asimov organitzats per ell mateix.
El camino de los reyes, Brandon Sanderson
Aquest llibre és el que m'ha obligat a ajuntar els dos primers, ja que mel vaig llegir quan ja tenia el top muntat i però vaig decidir que ha d'entrar tant sí com no. Pels que no conegueu a Brandon Sanderson aquest escriptor és probablement el més prominent ara mateix del gènere fantàstic. És famós pel seu Cosmere, un univers conjunt on es desenvolupen varies de les seves sagues de llibres. Dins d'aquest Cosmere ja m'havia llegit la primera trilogia de Mistborn, una saga que m'ha agradat molt i que recomano, però que considerava que no m'havia influït prou per entrar en aquest peculiar top. Ara bé, després de llegir El camino de los reyes, el primer llibre de El archivo de las tormentas, se sens dubte que em llegiré el Cosmere sencer (i de retruc els altres llibres de Sanderson), i això és un fet més aviat important en la meva vida com a lector.
Al camino de los reyes ens trobem en un món assolat per moltes coses. Assolat per la guerra amb els parshendi. Assolat pel classisme i la divisió entre els ullsclas i els ullsfoscos. Assolat per les tempestes que s'ho enduen tot. Seguim la història d'en Kaladin, un ullfoscos que ha acabat com a esclau per desertor, i que comença a interactuar amb un spren, un tipus de petit esperit que habita aquest món. També la de la Shallan, una ullsclars, filla més petita d'una família noble que no passa pel seu millor moment. Per salvar-la, ha enginyat un pla que implica aconseguir la tutela de la germana del rei. Per últim no ens podem oblidar del Dalinar i l'Adolin, dos membres del màxim exponent de la raça humana, portadors d'armadures i fulles esquirlades, pare i fill que comanden tropes al camp de batalla fins a venjar la mort del rei, el germà del Dalinar. D'aquesta manera podem veure un mateix món des de diferents perspectives, i tenim preocupacions a escales a tots nivells. La que jo diria que és més important d'aquest llibre és que es nota que forma part d'alguna cosa molt més gran, el món és enorme i ple de personatges increïblement rics, i anem tenint tastets dels diferents llocs al llarg del llibre. Això els fonaments de la saga que probablement tindrà més de 12000 pàgines quan s'acabi, i per molt increïble que sembli, aquests fonaments estan llestos per aguantar tot això i més si fes falta. Tot i això no m'oblido de la trama del camino de los reyes en concret, que ell solet aconsegueix presentar-nos una trama que parla de la guerra, la fe, l'esperança, la ciència, la voluntat i molt més com si fossin els temes més com si fossin qualsevol cosa.
