El relat es pot devorar literalment en 10 minuts però et deixa pensant tot el dia. Aparentment una narració divertida, on el personatge principal destrossa cada detall de la Diada, essent a la vegada un gran amant dels llibres, tal i com podem veure en el següent tastet:
“Per fi soc un autèntic monstre. Oh,sí! Una bèstia descomunal de pell aspra i dents esmolades. Quin goig treure foc pels queixals i menjar-me els impostors i els iconoclastes! Que en serà, de bonic, viure en un món ple de llibres i buit de persones!”
Des del principi fins al final es traspua una simpàtica crítica cap al sector editorial, on llibres, editors i lectors en surten mal parats. Tot i que alhora és un cant a la literatura i a la Diada de Sant Jordi.
