Ressenya: "El Tiempo de la verdad"

Estàs preparat per dir la veritat i només que la veritat? “El Tiempo de la Verdad” de Daniel Blanco,  finalista en el premi ”Gran Angular” ens situa en un món futurista on la tecnologia és molt avançada, els robots formen part de la vida quotidiana de la gent. I el més important tots estan convençuts de què la veritat és la salvadora del món.

Veritas és una ciutat molt curiosa, ja que, la població no té interès en dir mentides, sempre i només diuen la veritat. Perquè passa això? Doncs després d’una revolució on les mentides eren habituals per als polítics i la gent, la societat es va transformar i ara només volen la sinceritat a tot arreu. Per poder funcionar bé disposen d’uns governants que s’anomenen  “Los Trece” i d’una vacuna que tots s’han de posar per a no mentir. A més, cada setmana passen controls persona a persona per si algú dubta del règim o diu mentides.

Els Trece governen amb mà de ferro. No hi ha lloc per als "terroristes de la veritat". La gent és molt conscient i està convençuda de què el món en que viuen és millor que l’anterior. L’Abel, un noi, el pare del qual, està presoner per traïció a la veritat des de fa molts anys té la possibilitat de demanar un desig. I ell en l’únic que pensa és en poder tornar a veure el seu pare. Aquesta petició posarà en perill la seva estabilitat, i la de la seva família. També suposarà  endinsar-se en el mon fosc dels presoners i de com són tractats i així, dins seu, el cuc de la desconfiança sobre l'impol·lut règim comença a guanyar terreny  i això sumat amb la possibilitat d’obtenir informació sobre el que realment està passant amb els governants i amb alguns habitants de la seva ciutat. Fa que ell, els seus amics, i la seva novia que és, ni més ni menys, filla d’un dels Trece busquin respostes. Però només trobaran portes tancades que els faran sospitar i aprofundir més en la seva recerca.

Aquest camí de descoberta sobre la seva nació que iniciarà l’Abel estarà ple de perills, d’emocions confrontades i de no saber en qui pot confiar, perquè... algú menteix? O ho pot fer? L’Abel anirà guanyant enemics al tenir informació privilegiada que al govern no agrada que se sàpiga. La seva vida i la dels seus amics canvia de cop i no té res a veure amb la seguretat amb la que havien estat vivint fins ara. Però la seva idea de la veritat absoluta estarà intacta després de tot el que sap?

No et perdis aquest llibre tan original, com enigmàtic. On es parla sobre la veritat i la mentida d’una manera magistral i que t’endinsa en un món únic! 

Ressenya en l'espai Terra de Ningú: "Matrix"

 

Espai Terra de Ningú (nois i noies a partir de 15 anys)

Maria de França fou la primera escriptora en prosa en llengua francesa, autora dels Lais, però més enllà d’això, no en saben gairebé res de la seva vida. Per posar llum a aquest petit misteri de la història i donar veu a una de les artífex de la llengua francesa en els seus orígens, Lauren Groff escriu la història de la vida d’aquesta dona extraordinària que ha estat relativament desconeguda i que, a través de la seva ploma, reviu en el nostre present.

En aquesta ficció biogràfica, Lauren Groff es posa en la pell d’aquesta figura tan important i alhora tan misteriosa per a traslladar-nos al món dels convents femenins del segle XII i explorar diversos temes que encara ressonen, com la possibilitat de la dona d’influir en política o la relació que manté amb les altres dones com a font de nodriment espiritual. A través d’una contraposició molt aguda entre Maria i Elionor d’Aquitània com a dos prototips del poder que les dones podien arribar a assolir en aquella època, l’autora ens explica com Maria madura en l’adversitat d’un monestir perdut on, tanmateix, la comunitat de dones que l’envolta l’abrigallarà i l’ajudarà a créixer i a superar les adversitats. Aquesta comunitat és clau perquè Maria agafi maduresa personal i superi la tristesa que li provoca, per exemple, el seu amor no correspost amb Elionor, la gran reina i senyora d’aquesta època. Aquest trama amorosa homosexual és trencadora, impactant i, alhora, està duta amb molta habilitat, gràcies al fet que l’autora la descriu segons els codis de l’amor cortès dels trobadors i les dames. Així, l’autora pren el tòpic i, alhora, el trenca per tal de mostrar una actualització subversiva de les històries que normalment tenim al cap quan pensem en aquesta poesia trobadoresca.

La reflexió de l’obra, també, ens duu cap al terreny de la història. Com podem arribar a imaginar Maria de França? A pesar de ser un personatge històric, en la novel·la se’ns presenta com un personatge de ficció. És tan diferent, per exemple, d’altres personatges? Quines són les relacions que tenen la literatura i la història? Al capdavall, no són totes... històries?

Escrit amb una gran delicadesa lírica, un to suau poètic i tendre, i gràcies a una atmosfera molt suggeridora, plena de les efervescències del millor de la literatura medieval i de l’amor trobadoresc que queda transmutat en amors prohibits entre les monges, és un llibre ple de solidaritat femenina que encara ens interpel·la. Demés, hi ha un gran detall i sensibilitat per tot allò quotidià que, tanmateix, no descura l’acció. El monestir apareix com un refugi per a les dones que, a fora, estaven condemnades a una vida plena sense cap mena d’amor ni de recompensa i intel·lectual i que, en canvi, juntes i en comunitat, descobreixen la bellesa, la duresa i la felicitat d’una vida compartida.