Una obra d’Arturo Padilla (Montornès del Vallès, 1989) guanyador de diversos premis literaris i reconegut per la seva primera novel·la El poder de una decisión , guardonada amb el premi Jordi Sierra i Fabra.
La casa del cementiri de cotxes és una història estructurada segons el punt de vista de cinc amics, una vivència que anem descobrint a través de cadascun d’ells. Tots els personatges estan molt ben perfilats fet que contribueix a donar versemblança i força a la narració. Un grup de joves que es queda penjat en un racó perdut del camp, una casa vella envoltada de vehicles desballestats, un cementiri amb misterioses creus, una caravana en un precipici, una llegenda amb un rerefons completament real... ingredients que formen un còctel irresistible.
La narració és planera i addictiva, un ritme que ens va abocant al inevitable desenllaç final. Remarquem que les nombroses referències a obres d’art, pel·lícules i sèries televisives ens transporten de ple a l’escena narrada, gràcies als sentits que ens evoquen esmentades comparacions podem sentir olors, sensacions, ambients... com per exemple quan compara una situació ben compromesa tot dient; “... però resistim el costat fosc de la força com a combatents de l’Aliança Rebel de Star Wars...”, o quan la tensió entre dos personatges acaba en un apassionat petó; “...tanco els ulls com si fóssim els amants d’El Petó de Klimt.” . Sobretot s’aconsegueix transmetre una inquietant sensació quan al descriure l’entrada a la casa misteriosa se’ns diu; “...Sembla un món diferent, com el món de l’inrevés de Stranger Things”.
Si ets un entusiasta de la lectura de suspens, aquesta és una molt bona opció per amenitzar les nits fosques d’hivern. En definitiva, un llibre recomanat que es troba a la Sala Infantil Juvenil i, que alhora, encaixa perfectament amb el públic adult. Així mateix recordem que també pots trobar-lo a la plataforma de préstecs digitals Biblio Digital.
- Les referències comparatives amb pel·lícules, sèries, obres d’art,
Sembla la casa de Psicosi
Em recorda aquells rellotges fosos de La persistència de la memòria de Dalí. (pg33)
... tanco els ulls com si fóssim els amants d’ El Petó de Klimt. (pg 127)
Em sembla més inquietant que la caravana de Breaking Bad (pg 44)
Això és pitjor que l’atac d’Els ocells de Hitchcock (pg 46)
...però resistim el costat fosc de la força com a combatents de l’Aliança Rebel de Star
Wars. (pg 79)
... les estrelles es regiren inquietes com a La nit estelada de Van Gogh (pg 85)
Sembla un món diferent, com el món de l’inrevés de Stranger Things. (pg 119)
- Així com també termes emprats entre els més joves d’avui com per exemple: mantenir en la “friend zone”.
