Ressenya Totes les fades del regne

Hola a totes i a tots!

Per donar una mica de respir als habituals, avui seré jo, una Convidada, qui us portarà una ressenya!

Espero que després de llegir-la tingueu ganes de descobrir el llibre!

Petonets per tothom!

TOTES LES FADES DEL REGNE

	Autor/a: Laura Gallego Temàtica: Fantasia, Romàntica, una mica d'Acció
	El pots trobar a:

La Camèlia és una fada padrina que fa tres-cents anys que es dedica a ajudar, amb molta eficàcia, joves donzelles i aspirants a heroi perquè assoleixin un final feliç. La seva màgia i el seu enginy mai no li han fallat, però tot comença a complicar-se quan li encomanen el jove Simó, un mosso de cavallerissa que necessita desesperadament un cop de mà. La Camèlia ha solucionat casos fins i tot més difícils però, per algun motiu, amb en Simó les coses es comencen a tòrcer inexplicablement.

En un món de boscos ancestrals, objectes encantats i proves de valor a vida o mort, la màgia pot convertir-se en una espasa de doble tall…

 

Ressenya:

A “Totes les fades del regne”, la Laura Gallego García demostra molta maduresa en el plantejament de la història i del desenllaç. No és una història de nens que maduren, fins i tot el tema fantàstic hi és per donar suport a la narració, però no n’és l’eix central.

Des d’un primer moment empatitzes amb la Camèlia, una fada padrina sobre-enfeinada, massa bona per la seva salut mental i física i una mica farta que tothom la mangonegi.

Conforme va avançant la història, arribes a un punt de no retorn en la història en què no saps exactament com actuarà a continuació la protagonista, alhora que et van descobrint el final d’altres fades, com la Camèlia, que també van començar amb la idea d’ajudar als humans i que es van anar pervertint per tota la maldat de la raça humana.

Aviso que aquesta història té un final agredolç però que aconsegueix satisfer-te, ja que de vegades els finals bonics semblen massa “agafats amb pinces”. Aquest final és conseqüent amb la història que ha viscut la Camèlia i et deixa amb un sentiment de fatalitat i justícia a la vegada que, tot i així, t’arrenca un mig somriure.

Recomano al 100% aquesta història, sobretot per tota aquella gent que intenta abastar amb més coses del que poden. És un clam a respirar, prendre consciència de tu mateix i d’intentar posar-te pel damunt d’aquella gent que només et vol per interès.

Convidada