Ressenya Allà on els arbres canten

Avui us deixem amb l'última ressenya premiada (last but not least) del I Concurs de Ressenyes del Poker de Llibres. L'autora d'aquesta ressenya, i guanyadora del Concurs, també va ser la més benjamina!

Amb tots vostès, el primer premi!

ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN

	Autor/a: Laura Gallego Garcia Temàtica: Fantàstica, Romàntica
	El pots trobar a:

Per què he triat aquest llibre? He triat aquest llibre, perquè la Laura Gallego Garcia va ser una autora que em va recomanar la meva doctora, perquè m'agraden molt els llibres i des de llavors, m'he llegit tots els seus llibres, i el que més m'ha agradat, pel llibre en general i perquè em va fer plorar, riure i de tot, va ser aquest, per això l'he decidit fer.

PRIMERA PART: La Viana, és una joveneta, que té un pare, una mare, una millor amiga i està promesa amb el Robian des que era petita, i a més a més té un amic que explica històries sobre un bosc molt perillós on és troba la font de l'eterna joventut, que et torna invulnerable, i un lloc on els arbres canten...

Un dia la Viana esperava el seu promès i la seva millor amiga. Quan van arribar, van estar festejant molt, però de seguida va començar la festa del solstici d'hivern. Al cap d'una estona va aparèixer en Llop, un guerrer, que va anunciar que els bàrbars atacaran per a conquerir Nòrtia, i el pare de la Viana, com a capità de l'exèrcit, va anunciar que havien de marxar, i que el Robian també hi havia d'anar, ja que ara formava part de l'exèrcit... Al cap d'uns dies va tornar a vindre el Llop per comunicar que l'exèrcit havia caigut i estaven tots morts, en aquell precís instant, La Viana no s'havia que fer i es fa a ficar a plorar, estava molt disgustada i trista. Passades setmanes van arribar els bàrbars que van agafar a la Viana i la van casar amb un barbar, però ella va fer veure que estava embarassada...

Al cap de poc temps, el barbar la va descobrir, però la Viana el va matar i va fugir ala Gran Bosc, on, però pel camí va `perdre el coneixement. Al passar dies, la va trobar el Llop, que la va portar a cobert, i li va ajudar a sobreviure al bosc, i moltes coses més... Però ella no li feia cas, i sempre anava al poble tot i que ell li digues que no hi anés. Un dia va veure el rei Harak i li va tirar una fletxa al cor, però no va morir! Quan se'n va adonar, la va veure, però finalment és va escapar... Al tornar al bosc, també va fugir, per por que el Llop li digués res.

SEGONA PART: Mentre caminava es va trobar com una mena de persona que estava a punt de morir ofegat al riu, estava inconscient i no recordava res, ni com es deia… La Viana el va recollir, i li va dir URI, poquet a poquet recordava més sobre el seu passat, també es va fixar que tenia el cabell com verdós, però com que no parlava, no podia saber el perquè.Ella li va anar ensenyant tot el que sabia. Al cap d'un temps va decidir tornar al campament amb ell perquè ja sabia parlar... Al arribar li van explicar moltes coses però la més important va ser la que Rocagrisa ja no era seva ara era dels bàrbars. Passades setmanes va decidir anar-hi per ultima vegada, i en efecte va veure que estava a càrrec d'un barbar i de la Belicia! La seva millor amiga! Al veure-la va decidir salvar-la. Però els Bàrbars la van veure i van començar a disparar fletxes i la Belicia, va tenir la mala sort de morir en el moment en que les fletxes es van començar a disparar.

Seguidament en Llop se'n va adonar compte , i es va enfurismar, i li va dir que aj no podia estar en aquell campament i que se n'havia d'anar. Va marxar amb l'URI, en busca de la font de la joventut, i el lloc on els arbres canten, però va descobrir que els bàrbars treien la saba dels arbres que canten, per això no morien a les guerres, però els bàrbars els van descobrir i els van atrapar, i al entrega'ls al Harak, va ordenar que ella sigues decapitada i que a ell li traurien el cor i la saba que conté, i llavors la Viana va descobrir que ell era un arbre i es va ficar molt trista... Al dia següent, va succeir una rebel·lió i no els van decapitar, però l'URI estava molt dèbil, però en realitat significava que se li acabava el temps, i al cap d'una estona, és va transformar en arbre. Finalment, al cap de cert temps la Viana ho va superar, i enfrontar davant dels seus fills.

Marina

Així comencen les aventures de la Viana a "Allà on els arbres canten", si voleu saber com continuen, haureu de llegir el llibre!