9 d’agost de 2017

Ressenya d'una Antologia Poètica

Últimament m'he aficionat molt a la poesia. És quelcom que no m'acabo d'explicar: podria llegir-me antologies senceres sense parpellejar i no em canso mai! A mesura que et vas introduint més en aquest món de poemes, vas fent-te ràpidament els gustos. I, en el meu cas, les dones poetes sempre han estat una prioritat, ja que considero que han fet una literatura, si més no, rebel, diferent, oprimida però que, alhora, s'ha vist analitzada des de moltes perspectives.

Com elles / Their kind
Editor/a: Mireia Vidal-Conte
Gènere: Poesia
El pots trobar a:    


Aquest magnífic recull de poetes occidentals del segle XX ens deixa un mosaic general molt ben traçat de la nostra cultura a través dels ulls femenins que han sabut descriure-la en versos. És una selecció acurada i professional que, si bé es deixa algunes figures importants com Syzmbroska, és perquè, com s'aclareix al pròleg, l'editora no tenia els drets necessaris sobre els poemes.

A través d'aquest petit tast d'autores ja conegudes (com Sylvia Plath) i d'altres completament desconegudes pel lector del carrer (María Beneyto), podem degustar aquesta poesia diferent i, alhora, plena de significat i sense res a envejar de la dels homes. Podem veure els diferents estils, les evolucions i molts versos ens xoquen per la seva profunditat (vaig acabar amb l'obra plena de post-its!). Encara que algunes escriptores no siguin del nostre gust (personalment, Brigitte Oleschinki no m'agrada), paga la pena endinsar-s'hi perquè en descobrim d'altres valuosíssimes (Adrienne Rich em té el cor robat).

Un altre punt a favor és que té la versió bilingüe i, per tant, podem apreciar la traducció i comparar la sonoritat de les paraules i dels versos amb la de la nostra llengua.

També m'agradaria destacar la gran tasca que ha fet l'editora en seleccionar tantes poesies i, sobretot, en donar a conèixer autores catalanes a les quals jo no tenia el plaer d'haver llegit però que són tota una troballa. Com desconeixem la literatura del nostre propi país! Més llibres així ens n'haurien de fer adonar...

En definitiva, és una antologia fresca, interessant, femenina però que deixa la porta oberta a tots els amants de la poesia. Com deia Virginia Woolf, no podem pensar en el sexe i el gènere d'algú quan aquest vol escriure. Així doncs, és poesia de qualitat, no de dones. 

Per acabar, us deixo el meu poema preferit, que apareix en aquest llibre. Una delícia que espero que gaudiu: ens parla de la soledat. Les dones, si són poetes, estan soles, però tots ho estem d'una manera o altra. Per això, us deixo amb aquest un petit fragment de la joia que és Cançó, d'Adrienne Rich:


"¿Quieres preguntarme si estoy sola?
Bien, por supuesto, sola
como una mujer que conduce a través del país
día tras día, dejando atrás
milla tras milla
pequeñas ciudades en las que podría haber parado
y vivido y muerto, sola"


Reina de diamants

Cap comentari:

Publica un comentari