Ressenya de "Siega"

L'any 2048 es va aconseguir crear un ordinador amb una potència de processament tan propera a l'infinit que la diferencia era menyspreable. Es va utilitzar aquesta potència per a crear una gran intel·ligència artificial, de manera que pogués aprofitar al màxim tot el potencial de processament descobert. Aquesta intel·ligència se la va annexar al núvol, i a partir d'aquell moment, el conjunt de tots tres aspectes va passar a ser una sola unitat, el Nimbus. Tenint una intel·ligència artificial amb una capacitat de processament infinita a efectes pràctics i amb accés a tota la informació que humanitat ha recaptat al llarg dels segles no és difícil endevinar que va passar. Totes les barreres de l'ésser humà van anar caient una a una, com peces de dominó. Una de les que va fer més estrèpit en caure va ser la mort.

I és així com ens trobem en el món actual, hi ha científics, hi ha historiadors, però més que res perquè tinguin feina, Nimbus ha esclarit tot el passat, i ha descobert tot el que es podria descobrir en el futur. No hi ha obrers, ja hi són les màquines, no hi ha polítics, Nimbus ho gestiona tot, i millor del que mai ho podrien fer un grapat d'humans més interessats en ells mateixos que en el món. Només hi ha una feina que és veritablement necessària, i aquesta és la de segador. I és que la gent ha de morir, és una realitat inevitable, si la gent no morís, el creixement exponencial de la població faria impossible la supervivència de l'espècie. A més, quan se li van atorgar tots els poders a Nimbus perquè gestionés el món i solucionés els problemes dels humans es va decidir que hi havia una sola cosa que quedaria fora de la seva jurisdicció. I és que una màquina no pot decidir qui viu i qui mor. Per això es va crear la Dalla ( a la que anomenaré Guadaña, ja que vaig llegir el llibre en castellà), una organització formada pels més savis que decideix qui ha de morir. Aquests segadors estan per sobre de tota llei, i només estan obligats a seguir deu manaments que van redactar els fundadors de la Guadaña. Degut a la seva feina crucial al món la gent els admira i tem a parts iguals, transformant-los pràcticament en déus caminant entre els homes.

El fil de la història segueix a dos joves, Citra i Rowan, que han estat escollits pel segador Faraday com els seus aprenents. Un d' ells es transformarà en segador al cap d'un any. Els acompanyem mentre s'entrenen en l'art de matar, i sobretot, en el d'escollir qui ha de morir, tremendament dur i que els destrossarà per dins (i probablement a nosaltres també), amb ells descobrirem que, com en realitat no ens hauria de sorprendre, sent la Guadaña l'únic òrgan controlat pels humans, és també l'únic que està podrit fins a la medul·la, i el més important de tot, al seu costat coneixerem els diferents punts de vista dels segadors, maneres de veure el món que poden ser totalment oposades, descobrint quins mètodes utilitzen els diferents segadors per triar a qui li toca morir, i com ha de ser la seva mort.

He de confessar que aquest llibre ja hem tenia guanyat des del principi, el món dirigit per un gran ordinador sol ser un aspecte recurrent quan m'imagino una utopia, i tractar els dilemes d'aquest món quasi perfecte també em fascinava, deixant com a única feina als humans del meu petit món imaginari filosofar al voltant de l'ètica i la moral. El llibre però ha superat les meves expectatives, i és que arribat cert punt aixecava el cap en acabar cada pàgina, per reflexionar uns segons sobre el que acabava de llegir, i tornar a la lectura amb una batalla campal al meu cap amb una consigna ben clara "és que no hi ha cap solució bona". 

Perquè mentre llegeixis Siega inevitablement et preguntaràs, ¿que faria jo si fos un segador? ¿Com es poden solucionar els problemes d'aquest món? I la resposta sempre planyerà de la mateixa lapidant manera "no ho sé".

Es així que recomano aquest llibre a tothom que li agradi llegir, de veritat que m’ha apassionat, però sobretot el recomano a tothom que li agradi pensar. Per tant ensenyo les meves cartes, i com que la meva ressenya es tan reveladora com la meva cara de poker, ningú es sorprendrà de que tingui un... Repoker!

Us deixem un vídeo amb imatges inspiradores: 

Jack de Piques