La Hazel odia el grup de suport, però la
seva la seva mare l’obliga. Ella té càncer, però el que no sap és que un dia
sorprenentment una persona la sorprendrà i li farà veure que és perfecta tal i
com és, que no importa que portis uns tubs a la cara o que els teus pulmons no
funcionin i això et faci anar arrossegar un carretó tot el dia. L’important és
l’interior.
ARGUMENT:
La Hazel és una nena que aspira a
aconseguir tenir una vida en que tot i que els seus pulmons no funcionin, pugui
anar sense el carretó i els tubs a qualsevol lloc, però no és així. Un dia
farta d’anar al grup de suport obligada per la seva mare i escoltar les
mateixes històries una i una altra vegada, se li presenta un nen anomenat
Augustus Waters. A ell li han tallat una cama, però no l’impedeix que cada dia
quan es desperta porti una gran rialla a la boca. Ell s’enamora d’ella a
primera vista, i tot i que ella no ho nota conforme passa el temps, ella també
el comença a estimar. Ell li cedeix el seu desig per a poder conèixer al Peter
Vanhouten, tot i que no resulta ser el mateix que pensa que és quan llegeix el
seu llibre. Malauradament succeeix un problema a l’Augustus, que canviarà la
vida de moltes persones.
OPINIÓ PERSONAL:
Crec que aquest llibre explica una història que els passa a les persones
amb càncer, això de pensar que et pots morir en qualsevol moment si no estàs al
cas de fer el que has de fer, és molt estresant. La història és molt bonica,
perquè per a mi és com si jo hagués patit el que ha patit la noia i fins i tot
els familiars, amics d’aquesta i el simple fet de pensar que hi ha persones a
la vida real que estan en aquesta situació, em fa pensar que de vegades no
aprofitem la vida, que hi ha persones que estan pitjor que nosaltres i no es
queixen. No obstant això, trobo que el final no és com molt bonic per una part
però també és com el final d’un llibre que dius: << Oh! Que bonic,
m’encanta, però que passa amb la protagonista i amb els pares d’aquesta i
amb...>>.Et quedes amb la boca oberta dient això és tot, però en realitat
és el necessari per a fer una reflexió sobre com poden arribar a ser de
complicades les vides de les famílies amb càncer i com de vegades nosaltres la vida
depreciem, quan en realitat nosaltres som els afortunats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada