L’encàrrec de la
crònica d’unes vacances en un creuer de luxe per part d’una coneguda revista
nord-americana és l’oportunitat perfecte perquè David Foster Wallace, amb el
seu estil tan característic, punyent i àcid, faci una reflexió brillant sobre
l’alienació en què viu la majoria de persones benestants, especialment
nord-americanes, que contracta aquest tipus de vacances.
David Foster Wallace
s’embarca en un creuer de luxe amb una missió: el retrat de les persones i
l’experiència que s’hi viu. A mesura que va avançant, ens trobem que cada cop
l’experiència és més claustrofòbica, més inquietant i que, sobretot, ens crea
un malestar, en tant que ens contraposa amb les nostres pròpies contradiccions
com a éssers d’aquesta mateixa societat hiperconsumista. Elements com
l’explotació, el turisme en massa i la banalització de l’experiència es
barregen i, de fet, brollen, dels paisatges idíl·lics del Carib i de les illes
paradisíaques. Les peripècies que el nostre protagonista viu al creuer són
tracta de com el símptoma de la decadència d’un món preocupat només per les
aparences i engolit per un consum monstruós.
Un relat a mig
camí entre el periodisme, la descripció “costumista” de cert tipus d’estil de
vida totalment absurd i la literatura més incisiva i més combativa que, és,
alhora, trista. La veu, plena d’hiperconsciència, atrapa el lector per la seva
gran hilaritat, el seu enginy i el seu to deliciosament irònic. A més, el
recurs de les notes a peu de pàgina, maca de l’autor, és quelcom que impacta i
que converteix la lectura en una experiència en ella mateixa que ens ajuda, com
a lectora, a entendre què suposà la postmodernitat en la literatura americana.
Sobretot, emperò, allò que ens n’enduem, és la crítica tan sarcàstica i mordaç
que fa Foster Wallace no només de la seva societat, sinó d’ell mateix com a
individu culpable i turmentat per aquesta culpa, atès que en forma part,
irremeiablement, i que no pot viure’n al marge de les lògiques. Un autor
imprescindible de la postmodernitat literària dels Estats-Units que radiografia
el seu present amb una finor exemplar.
Aquí tens les novetats d'aquesta Tardor, per a què les puguis llegir mentre al carrer hi fa mal temps: pluja, vent i fred,.. Prepara't per trobar lectures de tot tipus i per a tots els gustos!!!
😃Com sempre, et desitgem:📚📚📚
Quant pots estudiar allò que t’agrada i una vegada acabats
els estudis pots treballar d’allò que
has après, sembla que ja ho tens tot per se feliç, no...? Això li passa a la
nostra protagonista que es una entusiasta del periodisme. Al qual, es vol
dedicar en cos i ànima. Però després d’haver-ho aconseguit tot no sembla que
sigui tan fàcil ser feliç... Pot ser, perquè en aquests moments, el seu treball
no es gaire engrescador, segons ella: ”soy la maldita asistente del pez gordo
que organiza los artículos”.
La Gabriela no ho pot resistir més, ella vol una oportunitat
per demostrar que val, que sap escriure, que es capaç de fer un bon article, però
aquesta no arriba mai. Així que, decideix arriscar-se, molt, però molt, potser
massa...
A l’atzar tria un
pres. Vol escriure un article per donar-se a conèixer i sortir de la seva feina
rutinària sense sentit i pensa que aquest tema la pot fer visible davant del
món. La sort o desgràcia ha volgut que li toqui a en “Tomàs”. En “Tomàs" és un
pres famós en la comunitat, ja que, l’assassinat pel qual, se l’ha condemnat és
molt greu i trist. La Gabriela està decidida a arribar fins al final i saber
tot el que passa dins la presó i també tot sobre el seu delicte i judici.
En el transcurs de la seva investigació per aconseguir allò
que tan desitja: “un bon article” i així sortir de l’anonimat, s'endinsa en tot el
món de les presons i també en la vida del reclús, on descobrirà incongruències
en el seu judici i que potser hi ha interessos amagats que no van pas a favor
del condemnat.
Aconseguirà el seu propòsit la Gabriela? Les ganes de tirar
endavant sempre són un motor per a sobreviure en aquest mon.
Un llibre addictiu des de la primera pàgina i que ens deixarà
clar que les aparences enganyen i que hi ha gent que no es de fiar.
T’atreveixes a llegir-la...Te la recomano!”
L’autora, Maria Tena, és una madrilenya amb arrels extremenyes nascuda el 1989. Es dedica a l’ensenyament i escriu històries majoritàriament de fantasia i terror. Històries amb les que ha guanyat diversos premis.
El títol del llibre que et recomanem, “Els viatgers de somnis”, a priori pot semblar que ens exposarà una narració molt tòpica: un conte de somnis i de cotonets de color rosa. Res més lluny de la realitat. Aquest cop la sorpresa està servida. El món oníric traspassa la frontera i es fa present, d’alguna manera, al món real.
Els nostres protagonistes són el Lázaro i la Tana, dos joves que poden viatjar a través dels somnis. Fins aquí tot molt bonic. Però la situació es complica quan cauen en un somni estrany i desconegut, d’on no aconsegueixen sortir-ne. Podran escapar? L’energia se’ls acaba essent impossible descansar. Els perills són imprevisibles...
Aiguabarreig de fantasia i realitat, suspens fins al final. La calma de les primeres pàgines és un anunci de la tempesta següent. Si t’agrada tenir el cor encongit al llarg de tot el llibre, vine a buscar “Els viatgers de somnis”!
Si voleu participar a la tertúlia literària amb en
Roger Tarrés, el tindrem a la Biblioteca Pública de Lleida el dia 6 de maig a les 18 hores. Autor de la fascinant trilogia "Fills d'Eodhum" i guanyador del Premi Llibreter 2023. Aquesta tertúlia estarà coordinada i conduïda per Anna Sàez.
Hi esteu tots convidats!!!
Com cada Sant Jordi, aquí estem!, per oferir-te les millors novetats del mercat. N'hi ha de tot tipus i per a tots els gustos i els trobareu a la taula de novetats de l'espai Juvenil.
😃Com sempre, et desitgem:
MOLT BONA LECTURA I DIA DE SANT JORDI 2024!!!! 
El relat es pot devorar literalment en 10 minuts però et deixa pensant tot el dia. Aparentment una narració divertida, on el personatge principal destrossa cada detall de la Diada, essent a la vegada un gran amant dels llibres, tal i com podem veure en el següent tastet:
“Per fi soc un autèntic monstre. Oh,sí! Una bèstia descomunal de pell aspra i dents esmolades. Quin goig treure foc pels queixals i menjar-me els impostors i els iconoclastes! Que en serà, de bonic, viure en un món ple de llibres i buit de persones!”
Des del principi fins al final es traspua una simpàtica crítica cap al sector editorial, on llibres, editors i lectors en surten mal parats. Tot i que alhora és un cant a la literatura i a la Diada de Sant Jordi.
L’Amenaça verda és el primer volum de la trilogia “Fills d’Èdohum” de Roger Tarrés.
L’Àstrid és la protectora d’un poblat interior de la serralada Gelada i mentre buscava menta cap a la muntanya uns malvats cremen tot el poble i assassinen tots els veïns que en ell habitaven.
Quan l’Àstrid torna a casa seva es troba a tothom mort i descobreix que s’han endut viva a la seva germana Dàlia. La culpa i la set de venjança l’empenyen a sortir del seu poblat i buscar als misteriosos responsables de tal barbàrie.
El viatge que inicia la jove cap a les illes fosques és llarg, dur i ens descobreix un món cruel, ple de conflictes i ferotges lluites per aconseguir sobretot poder. Alhora també ens apropa a una autèntica amistat que es forneix entre la protagonista i el seu gos, en Gris, i dos personatges que ens acompanyen fins al final de la història: en Rúnuc i en Yàgon. Tots plegats l’ajudaran a trobar a la Dàlia. Ho aconseguiran?
Si voleu saber que va passar a la batalla dels Dotze ulls i qui són els ulls verds i els ulls blaus haureu de llegir aquesta fascinant trilogia d’aquest autor català que viu a Lleida. Us la recomanem.
Un llibre de l’escriptora estatunidenca Ellen Raskin (1928-1984). L’autora, a banda de la literatura, es va dedicar també al disseny i a la il·lustració infantil. Convé destacar que aquesta obra va ser guardonada amb la medalla Newbery de 1979.
El juego de Westing es va publicar el 1974. La trama narrativa segueix un estil similar a les novel·les d’Agatha Christie. La construcció literària se centra molt en els personatges i el paper que desenvolupa cadascun d’ells en la intriga. Les descripcions dels caràcters son extenses i poden arribar a ser feixugues. Si més no, resulten cabdals per endinsar-se en cadascun dels protagonistes i així entendre les passes que van fent.
A grans trets es tracta de setze persones citades per anar a viure al nou edifici ‘Las Torres de Poniente’. Un cop allí, totes elles reben la mateixa invitació per assistir a l’herència d’un parent milionari.
Comença el joc. Cada hereu rep un sobre amb unes paraules. La clau està en assignar el significat correcte a aquestes. Al llarg del llibre, el misteri sembla impossible de resoldre. Res té sentit, però al final l’autora mostra un gran enginy. El relat pren un gir força original oferint un desenllaç poc previsible, una sorpresa inesperada. En definitiva, val la pena arribar fins a les pàgines finals per descobrir-hi el misteri.
Sharon Creech va néixer a Ohio el 1945 i es va dedicar a l’ensenyament. El seu primer llibre "Absolutely Normal Chaos" es publica el 1990 als Estats Units, i no serà l’últim. L’autora ha continuat creant obres molt preciades dins el món infantil, aconseguint fins i tot les medalles Newbery i també la Carnegie (ambdues d’Estats Units).
"Un latido a la vez" està escrit en vers lliure i estructurat en poemes. Aquest llibre ens mostra el món interior de la protagonista així com també el del seu entorn social. A grans trets se’ns explica la història de l’Annie, una nena de dotze anys a qui li agrada córrer sola o bé amb el seu amic Max. A l’escola la professora d’art els ha encomanat dibuixar la mateixa poma al llarg de 100 dies, la seva mare espera un bebè i el seu padrí mostra símptomes d’envelliment. Tot plegat, aquesta obra se’ns rebel·la com una gran metàfora de la vida, uns arriben a aquest món i altres marxen. L’obra fa paral·lelisme d’aquesta metàfora comparant entre la llavor i la poma, i el bebè i el padrí. Uns formant vida, altres marcint-se. Però també cal destacar la visió que l’autora té d’aquest fet; "...Me siento triste por mi pobre manzana mordisqueada (...) e inmediatamente me doy cuenta de otra cosa: que no necesitaré mirar la manzana que puedo dibujar la manzana que está en mi mente...". És a dir, el cos no es necessari per estimar algú, l’essència queda en nosaltres.
Cal esmentar que la nostra protagonista es passa la vida corrent, però deixa clar que alguns corren pel simple plaer de córrer mentre, que d’altres, corren per aconseguir algun interès. El seu padrí sempre l’anima, queda palès per exemple en el citat text; "...Nadie corre hasta que se le sale el corazón nadie corre descalza nadie sonríe. Nadie se deja ir libre (...) no quiero córrer en rebaño. (...) Y el abuelo dice (...) Mantente firme en tu posición, querida." En conclusió, tots competim i arruïnem la nostra llibertat, ens oblidem de gaudir del camí. Annie, no vol.
La narració esdevé fluida i va mostrant els dubtes i el sentit que cadascú de nosaltres li va trobant a la vida. Un llibre que a través de poemes aparentment banals, ens transmet sentiments, comparteix inquietuds, en definitiva, t’aconsellem que no el deixis passar de llarg.
A la Casa Verde totes les noies esperen el mateix, ser
escollides. Són les Novies del “Nuevo Mundo”. El destí és qui tria amb qui es
casaran i el dia que somien els hi es revelat qui és. Elles no poden triar a
qui volen. De fet viuen tancades aïllades de tothom. Se senten felices saben
que són la salvació de la humanitat!!!!.
La Ziara té por de quan
li toqui a ella, qui serà l’escollit? La tractarà bé? Haurà de marxar amb
ell i deixar el món que coneix.
La seva escola és també la seva llar, s’anomena “Casa Verde”
no coneix res més. Les noies estan potser presoneres? perquè no les deixen
sortir més enllà dels murs. Segons les seves cuidadores la màgia que hi ha a
l’exterior les podria matar.
Un dia arriba l’hora en que li toca a la Ziara
conèixer al seu futur marit i marxar amb ell. És la seva hora, el moment,
al qual, no pot renunciar i amb la persona que ho haurà de compartir tot, tan
si li agrada com si no. La seva única missió és acceptar el seu destí. Per
sorpresa li toca un guerrer, això, no es comú, però ella tampoc no és com les
altres, el seu cabell és com el foc i en el seu interior sempre hi te un munt
de preguntes amagades i ganes de descobrir que hi ha fora dels murs de
protecció.
La vida no és fàcil amb un guerrer i ella tampoc li ho posa fàcil.
Podran viure amb una harmonia capaç de
ser suportada? Podrà ella aconseguir viure lliure i amb poder de decisió o es
veurà anul·lada en una vida sense sentit? Perquè com es pot acceptar que et
diguin que has de fer i com has de viure a cada moment sense pensar mai en el
que tu vols fer?
Aquesta es la primera part de la saga “Historias de
Cathalian” i no he pogut parar de llegir fins al final. Estic esperant que
surti la segona part d’aquest llibre tan emocionant!!!
