Ressenya El nom del vent

Ei Pokers! Com va l’estiu? Jo estic una mica desconnectada del món real però no pas del literari! El temps de vacances és genial per poder fer tot allò que durant la resta de l’any no es fa, un exemple clar: llegir dia i nit! Això és el que jo he estat fent i que bé senta!
Porto una ressenya d’un llibre genial, magnífic, fresc, ideal i perfecte! Som-hi doncs…

EL NOM DEL VENT

	Autor/a: Patrick Rothfuss Temàtica: Fantasia
	El pots trobar a:

Com començar a parlar sobre la gran obra d’art de Patrick Rothfuss? Provaré de fer-ho amb la sinopsis (spoiler-free) que us introduirà en el món del Kvothe. Després ja parlaré sobre com es desenvolupa la historia i la meva vivència llegint "El nome del vent".

“He robat princeses a reis agònics. Vaig cremar la ciutat de Trebon. He passat la nit amb Felurian i he marxat d’allí viu i entenimentat. Vaig ser expulsat de la Universitat a una edat a la que a la majoria de persones no deixarien asistir. He recorregut camins de nit que altres no s’atreveixen tant sols a parlar-ne de dia. He parlat amb Deus, estimat dones i escrit cançons que farien plorar als joglars. El meu nom és Kvothe. Pot ser que hagis sentit parlar de mi.”

OMG! No teniu més ganes de llegir i devorar aquest llibre? Doncs tranquils que si voleu llegir-lo, teniu Kvothe per estona! És una novel·la de quasi bé 900 pàgines, per tant, si us apassiona la fantasia, l’heu de llegir SÍ o SÍ! I si la fantasia no és el vostre gènere preferit, també li heu de donar una oportunitat!

Doncs bé, tot comença quan en Kvothe, el nostre protagonista, és descobert per en Cronista (una persona encarregada d’escriure, com el seu nom indica, Cròniques sobre personatges cèlebres) i vol plasmar la historia del famós Kvothe, que ara mateix resta desapercebut en una posada que regenta ell mateix. Kvothe ens relatarà una part de la seva historia en el primer llibre d’aquesta trilogia.

Descobrim com era la seva vida formant part juntament amb els seus pares, d’una troupe d’artistes itinerants i com després haurà de sobreviure una infància i joventut molt dures havent de dormir al ras i robant menjar.

La peculiaritat d’en Kvothe es troba a la seva ment, i és que des de ben petit, en Kvothe és extremadament intel·ligent. Ho aprèn tot amb facilitat i és molt observador. És per això que quan veu a un home cridar el nom del vent un bon dia, decideix aprendre-ho tot sobre la màgia que s’amaga darrere del nom de les coses.

Quan és prou gran (o això pensa ell) emprèn un viatge a la Universitat i allí encara s’enfronta a reptes més grans. Estàs disposat a descobrir la historia del Kvothe?

Déu meu, escrivint la ressenya he recordat com de bé m’ho vaig passar llegint aquest llibre. "El nom del vent" és simplement una obra de la literatura tant juvenil com adulta. En Patrick Rothfuss crea un nou món totalment fresc i ric, els personatges estan descrits (mai més ben dit) a la perfecció. Realment et fa meditar sobre com l’heroisme també pot sortir malament, i com la vida canvia.

És una historia plena de saviesa, humor i perill. Una èpica que dóna sentiment d’intimitat amb la narració en primera persona, i ens recorda que no és necessari aprofundir en la neurosis d’un personatge per tal de commoure’t. Amb la prosa poètica de Rothfuss i la profunda empàtica visió del món la història es fa més gran. La relació entre la llegenda i la realitat i la veritat es troba al cor de la història.

Definitivament, una espècie de Harry Potter pels més madurs. Us el recomano 100%!

Jòquer.