30 de juliol del 2016

Ressenya L’art de ser normal

Bon estiu lectors/es!
El llibre del qual parlaré avui es titula L’art de ser normal.

Autor/a: Lisa Williamson
Temàtica: Narrativa
El pots trobar a:  http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/search~S83*cat/?searchtype=X&searcharg=art+de+ser+normal&searchscope=83&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=XLisa+Williamson%26SORT%3DD#.WBoO3TEYFyw
 http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/search~S83*cat/?searchtype=X&searcharg=arte+de+ser+normal&searchscope=83&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xart+de+ser+normal%26SORT%3DDZ#.WBoO7jEYFyw   http://catalunya.ebiblio.es/opac?id=00083353

Abans d’entrar en com està escrit i la seva història, m’agradaria enfocar-me primer en el títol... m’ha fet preguntar-me varies coses:

Què és ser normal? És ser normal bo o dolent? Qui ha establert que és ser normal?

Prou de preguntes. Comencem aquesta ressenya amb la sinopsis.



Dos nois. Dos secrets. Una amistat sincera.

En David sempre ha estat un noi raret. Els seus pares creuen que és gai i a l’institut pensen que és un friqui. Només els seus dos amics saben la veritat: en David voldria ser una noia.

En el seu primer dia de curs en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David.

Els secrets són difícils de mantenir.

Són dues històries paral·leles, de dos nois diferents,  que en un punt del llibre es coneixen i formen el que és l’essència d’aquest llibre.
Està tot escrit en primera persona, com si fos un diari. Té 43 capítols, i cada un va canviant: si el primer el narra en David, el segon en Leo, després David... etc. Té 114 pàgines.

Aquesta es la meva opinió sobre com està escrit: té paraules senzilles, i penso que la escriptora ha fet bé, ja que la contundència de la història ja es suficient per donar-li força ha aquesta novel·la. Té frases que són molt reals i boniques. Opino que una persona que va passar, està passant o pensa en passar per la situació d’en David pot sentir-se identificat/da.
Moltes escenes que eren narrades m’han entendrit i en altres moments ho he passat malament.
Toca un tema molt interessant i m’ha agradat  endinsar-me i potser mínimament sentir el dolor (o alegria)  dels personatges principals.

Al final d'aquest llibre t'adones que l'amor supera la ignorància i l'odi.
I  he arribat a la meva conclusió  del què és ser normal: ser normal, en realitat, es ser tu mateix, perquè és el millor que pot ser.




Seguiu el consell d’en Drake amics!! Sap el que diu:)
Moltes gràcies lectors/es i fins la pròxima!

Set de Trèvols

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada