Bon
estiu lectors/es!
El
llibre del qual parlaré avui es titula L’art
de ser normal.
![]() |
Autor/a: Lisa Williamson
Temàtica: Narrativa |
---|---|
El pots trobar a: ![]() ![]() ![]() |
Abans
d’entrar en com està escrit i la seva història, m’agradaria enfocar-me primer
en el títol... m’ha fet preguntar-me varies coses:
Què
és ser normal? És ser normal bo o dolent? Qui ha establert que és ser normal?
Prou
de preguntes. Comencem aquesta ressenya amb la sinopsis.
Dos nois. Dos secrets. Una amistat sincera.
En David sempre ha estat un noi raret. Els seus pares creuen que és gai i a l’institut pensen que és un friqui. Només els seus dos amics saben la veritat: en David voldria ser una noia.
En el seu primer dia de curs en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David.
Els secrets són difícils de mantenir.
En David sempre ha estat un noi raret. Els seus pares creuen que és gai i a l’institut pensen que és un friqui. Només els seus dos amics saben la veritat: en David voldria ser una noia.
En el seu primer dia de curs en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David.
Els secrets són difícils de mantenir.
Són
dues històries paral·leles, de dos nois diferents, que en un punt del llibre es coneixen i formen
el que és l’essència d’aquest llibre.
Està
tot escrit en primera persona, com si fos un diari. Té 43 capítols, i cada un
va canviant: si el primer el narra en David, el segon en Leo, després David...
etc. Té 114 pàgines.
Aquesta
es la meva opinió sobre com està escrit: té paraules senzilles, i penso que la escriptora ha fet bé, ja que la contundència de la història ja es suficient
per donar-li força ha aquesta novel·la. Té frases que són molt reals i
boniques. Opino que una persona que va passar, està passant o pensa en passar
per la situació d’en David pot sentir-se identificat/da.
Moltes
escenes que eren narrades m’han entendrit i en altres moments ho he passat
malament.
Toca un tema molt interessant i m’ha agradat endinsar-me i potser mínimament sentir el
dolor (o alegria) dels personatges principals.
Al final d'aquest llibre t'adones que l'amor supera la ignorància i l'odi.
I he arribat a la meva conclusió del què és ser normal: ser normal, en realitat, es ser tu mateix,
perquè és el millor que pot ser.

Seguiu
el consell d’en Drake amics!! Sap el que diu:)
Moltes
gràcies lectors/es i fins la pròxima!
Set de Trèvols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada