21 de desembre de 2016

Ressenya Pomelo y limón

Aquest llibre el vaig llegir ja fa un temps. Recordo acabar-lo i dir que era un llibre genial. Segurament era més el moment que el llibre, però la cosa és que guardo un bon record d’ell i, en fullejar-lo, em ve al cap que me’l vaig cruspir en tan sols una tarda calorosa d’estiu.

POMELO Y LIMÓN
Autor/a: Begoña Oro
Temàtica: Romàntic, Narrativa
El pots trobar a:   http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/search~S83*cat?/XBego%C3%B1a%20Oro&searchscope=83&SORT=DZ/XBego%C3%B1a%20Oro&searchscope=83&SORT=DZ&SUBKEY=Bego%C3%B1a+Oro/1%2C6%2C6%2CB/frameset&FF=XBego%C3%B1a%20Oro&searchscope=83&SORT=DZ&3%2C3%2C#.WFgXCrkYFyw

Bàsicament, és la història del Jorge i la María, dos joves enamorats, com la pressió que tenen de l’exterior els afecta, a ells i al seu amor. No té complicacions. Mitjançant cartes, correus i dibuixos, anem coneixent trossets petits de la història, fins que, al final, una última i inquietant revelació ens fa lligar totes les peces. Al principi, reconec que pot costar d’enganxar per les grans llacunes que hi ha, però a mesura que es va avançant, aquestes es van omplint naturalment.

Està narrat d’una manera plana, juvenil, fresca, sense paraules complicades, Begoña Oro parla amb l’idioma dels joves d’avui en dia, i això facilita la veracitat dels fets. A més, hi ha molts enllaços de blogs i cançons per a que, quan vagis llegint, vagis comenpletant la lectura amb aquest contingut multimèdia (sí, són enllaços reals, jo pensava que eren de broma, vaig entrar-hi i existeixen; m’agrada veure com els autors i les editorials treballen aquests petits detalls!).

Un element que també afegeix molt a la lectura són els dibuixos que hi ha entre les pàgines (il·lustracions de Ricardo Cavolo), que són increïbles. Val la pena només donar-hi una ullada per aquests preciosos dibuixos que li donen un aire desenfadat i dolç a tot plegat.

Pel que fa a punts en contra, he de dir que és una història que difícilment transcendeix. Et deixa un bon gust de boca, però no és un llibre que es recordi especialment o que entri als Top Tens. És un llibre que s’ha de llegir quan es té temps, quan es necessita quelcom bonic i lleuger per desconnectar de tanta distòpia i futurs apocalíptics. No és d’emocions fortes: és un llibre tendre sense més. Oblidable, però recomanable dins del termòmetre dels llibres mitjans.

Per últim, dir que un aspecte molt positiu que té és que ens fa reflexionar sobre el món dels famosos i les revistes de safareig. Darrere aquestes exclusives i aquestes crítiques que contínuament reben, hi ha unes persones amb sentiments; no són tant forts com pensem. Què passaria si constantment tot el món opines sobre el que portes o amb qui et veus? Per què ens fascina tant el món de les celebrities i les seves intimitats?

En conclusió, és un llibre àgil, sense complicacions, ideal per llegir amb la ment en blanc, interactiu i que a més ens sensibilitza, en certa manera, de la pressió que exercim, excessiva, sobre les persones conegudes. Tanmateix, no aconsegueix aquell toc que fa que un llibre sigui recordat anys després.

Reina de diamants

Cap comentari:

Publica un comentari