Bon dia estimats lectors! Avui porto una ressenya a la que fa temps que li tenia ganes, la peculiar història de l'Ava Lavender. Un llibre que pot deixar a qualsevol amb la boca oberta.
 |
Autor/a: Leslye Walton
Temàtica: Fantastia, Narrativa |
|---|---|
|
|
El pots trobar a:  |
L'Ava Lavender va néixer amb una peculiaritat, ales. Unes grans i boniques ales brunes ornamentant la seva esquena, cosa que a cop de vista pot semblar molt emocionant, però que quan ens adonem en quin món vivim no ho és tant.
En aquest llibre explorarem tres generacions de dones molt peculiars, coneixent la història de l'Ava, la seva mare i la seva àvia entre pàgines tacades de pors i desesperança, de coratge i amor, traïcions i rancor.
Ens les explica la mateixa Ava en retrospectiva de manera cronològica, per tant començarem el 1904 amb el naixement d'Emilienne Adou Solagne, la seva àvia, fins a arribar a un punt crític en la vida de l'Ava.
Em fa por dir res en concret sobre el llibre, ja que el llibre és la història de tres vides, és un relat tranquil que et va explicant com va viure la família al llarg dels anys, per tant qualsevol cosa es podria considerar un spolier, ja que aquestes tres dones no tenen cap més objectiu per explicar que seguir endavant.
Però el que vull remarcar d'aquest llibre d'aquest llibre és la seva temàtica. Ja que a mi el que m'agrada són les històries fantàstiques, d'aventura, i aquest llibre és el més oposat a una aventura fantàstica que et pot passar pel cap, com un drama romàntic, el definiria. Tot i així m'ha atrapat d'una manera increïble. Ja havia llegit llibres fora de la meva zona de confort abans, i m'havien encantat, però seguia pensant que si em donaven a triar entre una història fantàstica i aquella, triaria la fantàstica. Aquest llibre en canvi m'ha fet dubtar, m'ha fet dubtar molt. I aquest és l'argument que vull que us convenci per llegir-lo, podeu sortir del que esteu acostumats, enriquir el vostre món... i bé, si ja us agraden els drames romàntics no sé què feu encara llegint això. No us explicaré res més que l'historia, us la deixo descobrir-la a vosaltres mateixos, tranquil·lament, assaboriu-la sense pressa, us prometo que ho gaudireu.
Li dono un repoker!
Jack de Piques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada