19 d’abril de 2017

"Els Pilars de la terra" espanyol

Avui, us parlaré de la versió espanyola de "Els Pilars de la terra". I és una molt bona versió, per cert. Quan me'l vaig acabar, vaig llençar un sospir. En volia més i, alhora, l'havia devorat en tan sols uns instants!

CUENTOS DE LA LUNA LLENA: ALIANZAS
Autor/a: Iria G. Parente i Selene M. Pascual
Gènere: Fantasia
El pots trobar a:  
La novel·la, escrita a quatre mans, explica la història de diversos personatges, alternant el narrador i component, així, un mosaic variat i molt real. Pel que fa a la durada de la novel·la, és indubtable que és llarga, però no és sinònim de pesada! Gens! T'enganxa des del primer moment, no la pots deixar anar! En aquest sentit, li posaria un 10 pel que fa al ritme de narració: les autores aconsegueixen crear un atmosfera vívida i pertorbadora; un ritme frenèticament ben portat!

Tanmateix, jo també destacaria els personatges: són pur material! Eirene és la meva preferida, ja que acostumo a inclinar-me per noies fortes i amb les idees ben clares amb les quals m'identifico millor. Els altres, tot i així, són igualment fascinants: Seaben, Drake (també un dels meus preferits), Fray (de capítols escassos, però molt captivadors)... Tots tenen una veu molt diferent segons el seu tarannà i tots saben donar-te un punt de vista diferent. En cap moment penses que poden ser creats per la mateixa mà!

Un altre punt molt a favor és el fet en cap instant et pugui passar pel cap que l'han escrit dues persones. No sé com s'ho fan, però els seus estils són homogenis i compenetrats, una autèntica proesa pel que fa a l'escriptura. Combinen a la perfecció trossos molt aconseguits (descripcions) com diàlegs interessants i fragments trepidants. El paradigma de la novel·la juvenil fantàstica, de debò ho afirmo!

La trama, és, alhora, emocionant. Sempre et quedes assedegat, en vols més. Jo, autèntica seguidora de les sèries aquestes amb intrigues a la cort (veure, si us plau, "The Borgias", "Juego de Tronos" i altres) no em puc resistir als enganys, manipulacions i embolics que passen a la cort dels humans i els èlfics. Tota la història et transmet un aire medieval i de suspens que fa que no es pugui deixar anar. Potser em repeteixo massa, però, us prego que la llegiu! No en podreu sortir. Sols cal que us agradin els interessos obscurs de corts i poder i les històries amb tints fantàstics.

Molta gent creu que molt millors les sèries i llibres estrangers. Doncs aquesta és la prova de què, a Espanya, també es pot produir una bona literatura fantàstica i que no té res d'envejar de l'americana o l'anglosaxona en general.

L'únic que li hem de perdonar és la portada. No, no va d'avatars. No, no tothom és blau ni tenen aquesta mirada penetrant i aterridora. No tot pot ser perfecte, oi?

En definitiva, una novel·la recomanada fins a la sacietat pel amants de la màgia, dels contes de fades amb un toc pervers i del dit que fa "les aparences enganyen". Una història imperdible definitivament!

Reina de cors

Cap comentari:

Publica un comentari